La direcció del Setmanari Àncora anuncia a través d’un comunicat als seus col.laboradors que, després de 69 anys de la seva puntual cita amb els lectors, deixarà d’editar-se amb el proper l’extraordinari de Nadal.
El 30 d’octubre compleix l’aniversari de la seva sortida amb el nom de Chut, dedicada únicament als esports, reconvertint-se l’any 1949 en una revista d’informació general amb l’actual capçalera.
Els responsables de la publicació atribueixen el seu tancament a diversos factors com la davallada de la publicitat, de les vendes, de les subscripcions, els impagats, les retallades de les subvencions, la competència de les publicacions en suports digitals, butlletins i agendes comercials gratuïtes.
Consideren que no s’han potenciat les publicacions locals en paper i això les ha anat fent desaparèixer, malgrat que Àncora va intentar sobreviure fins i tot estalviant paper però queda palès que la seva resistència, dissortadament, també tenia un límit.
A llarg d’aquestes set dècades, dotzenes de col·laboradors, de forma totalment altruista, hi varen aportar els seus escrits i la varen mantenir viva, aconseguint que fos un referent i una eina de comunicació imprescindible a la ciutat.
Josep Vallverdú, Margarita Wirsing, Claudi Isern, Enric Descayre, Narcís Masferrer, Lluís Palahí, Rafael Albiol Enric Figueres, Xavier Callicó, Alexandre Grau, Joaquim Gruart, Jaume Lloveras, Ramon Gruartmoner, Joaquim Janó, Fernando Bosch o Jordi Fabregat, són només una ínfima part del col.lectiu que hi varen dedicar bona part de l’esforç per projectar-la, sempre amb el suport d’un munt de col.laboradors com Josep López de Lerma, Josep Vicente, Ernest Zaragoza, Alfons Hereu, Narcís Ribot, Josep Serrats, Josep Vidal, Josep Murlà, Toni Sala, Àngela Ribas i un interminable llistat d’homes i dones que hi han fet la seva aportació.
En el comunicat es destaca que “a tots ells, estem profundament agraïts” En els darrers anys cal reconèixer especialment el compromís de Josep Maria Isern i de Joan Canadell que amb el seu esforç han anat resistint i apuntalant la seva continuïtat.
Segurament que el Setmanari Àncora és el mitja amb més anys d’existència de Catalunya, “quedant per a la història de la ciutat els prop de 3500 números publicats setmana rere setmana escrivint els fets locals. Afegint-hi també l’arxiu que s’ha generat en aquests anys d’existència amb nombroses fotografies, documents, publicacions i altres materials que caldrà conservar”.
