Va viure temporalment a Sant Feliu de Guíxols i ha estat condemnat, tal i com informa el diari El Punt Avui per la secció tercera de l’Audiència de Girona a tretze anys i mig de presó. Manuel Muñoz Fúnez va agredir sexualment una seva filla, a qui va deixar embarassada quatre vegades. Segons es recull en la sentència, l’acusat tenia un caràcter “agressiu i autoritari”, exercia la violència física contra la seva primera dona i els quatre fills que van tenir en comú i, fins i tot, en alguna ocasió els havia atemorit amenaçant-los amb un ganivet i una escopeta de caça. En aquest context, el 1978 l’imputat va començar a abusar de la víctima, que tenia 6 anys. En aquell moment, residien al carrer Ocaña de Girona. A les nits, Muñoz –que treballava de bomber– s’introduïa al llit de la menor. I, malgrat que la nena li demanava que la deixés, l’advertia que la mataria a ella, als seus germans i a la mare si explicava el que succeïa.
En la resolució judicial, s’especifica que el seu progenitor repetia aquesta conducta dos o tres cops per setmana. Arran de les violacions, quan la víctima tenia 15 anys va quedar embarassada per primer cop del seu pare, que li va facilitar els diners perquè avortés en una clínica de Barcelona. En aquella època, la família feia tres anys que s’havia traslladat a Torroella de Montgrí, després d’haver estat una temporada a Sant Feliu de Guíxols. Van residir a Torroella fins al 1988, quan la denunciant tenia 16 anys. Llavors van tornar a canviar de domicili i es van instal·lar a Salt, on el seu pare la va tornar a deixar embarassada i va interrompre de nou la gestació.
Tan sols un any després, la família va anar a viure en una granja de Figueres i, quan la víctima tenia 18 anys, va quedar una altra vegada embarassada del pare. Malgrat que l’home l’amenaçava de matar-la tot esgrimint-li un ganivet per evitar que tirés endavant la gestació, la noia va decidir no avortar i el 20 de setembre del 1990 va donar a llum una nena, que té una minusvalidesa psíquica del 80%. A diferència del que va pensar a priori la víctima, ni tan sols el naixement del nadó va frenar Muñoz, que la va continuar obligant a mantenir relacions. Quan ella tenia 19 anys, va quedar embarassada per quart cop i va tornar a avortar. Aquesta greu situació es va tallar el 1994, quan tenia 21 anys. La jove, acompanyada de la seva mare i la seva filla, va marxar a Alemanya, on s’havia establert un seu germà per escapar també del pare.
El tribunal –encapçalat per la magistrada Fàtima Ramírez Souto, junt amb Carme Capdevila Salvat i Ildefons Carol Grau– considera que el fet que la dona denunciés aquests episodis més de catorze anys després que finalitzessin les agressions permanents de què va ser víctima és “perfectament justificat” i no hi ha cap motiu per dubtar del seu testimoni. Apunten que “és lògic i comprensible que qui ha sigut víctima d’una situació tan terrible intenti primer continuar amb la seva vida i oblidar l’angoixant passat”: “Aquesta dura experiència li va quedar latent. Arran d’un reportatge que va veure d’un cas similar al seu, va reviure el passat, va caure en una depressió i va requerir tractament. Els terapeutes li van aconsellar que ho denunciés per superar el trauma. I, a més, es va assabentar que el seu pare tenia una altra filla petita i va tenir por que actués igual amb ella.”
El fiscal, Francisco Soto, i el lletrat de l’acusació particular, Joan Antoni Delgado Navarro, demanaven quinze anys de presó per a l’acusat, condemnat finalment a tretze anys i mig de presó per un delicte continuat d’agressió sexual. El tribunal li ha apreciat l’atenuant de quasi prescripció pel temps transcorregut entre que van passar els fets i l’inici del procediment judicial. I, en concepte de responsabilitat civil, l’obliga a indemnitzar la víctima amb 90.000 euros.
