El parc de Miquel Murlà, on hi ha l’escultura realitzada per Ana Gutiérrez en memòria de les víctimes de la Guerra Civil, fou l’escenari de la commemoració del Dia de la República per diverses formacions.
Un dels actes va anar a càrrec d’Esquerra Republicana de Catalunya on, amb l’assistència d’una trentena d’assistents, es va dur a terme l’acte d’homenatge a la República i a les víctimes del franquisme.
Varen intervenir en el parlaments el president de la secció local d’ERC, Manel Mayor i el diputat al parlament de Catalunya, Pere Bosch.
L’acte es va cloure amb una ofrena floral i un “vermut republicà”.
També fou el lloc escolliit per fer una celebració conjunta entre ICV-EUiA i el Procés Constituent de Sant Feliu de Guíxols- Vall d’Aro.
El monument a les víctimes va ser engalanat amb flors amb els colors de la bandera republicana,que també va onejar al costat d’una estelada. En Joan Prat, regidor ecosocialista va dir que els valors de la república eren més vigents que mai en actual context polític. També van prendre la paraula Salvador Sánchez, coordinador local d’EUiA i Pere Pujol, coordinador d’ICV que va lamentar que l’Ajuntament no recordés oficialment l’aniversari.
CRÒNICA D’ELS VALORS DE LA GENÈTICA
Des de que el 1953 els científics James Watson i Francis Crick publiquen a la revista científica Nature el descobriment de l’estructura de l’ADN, el desenvolupament de la genètica no ha parat de créixer i aconseguir fites que fins fa uns anys ens haguessin semblat ciència ficció, com per exemple la creació del primer cromosoma artificial, de llevat.
El passat divendres 11 d’Abril, unes quaranta persones varen assistir a la xerrada sobre “Gen-ètica i societat” que oferí el Dr. Joan Brunet (Cap del Servei d’Oncologia Mèdica i Consell Genètic de l’ICO Girona; i professor de bioètica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona). Després de fer un repàs per la història de la genètica, ens trobem amb que avui som capaços de seqüenciar l’ADN humà i fer-ho a gran velocitat, gràcies a l’avenç de la tecnologia cada cop podem llegir més gens en menys temps. El camp de la genètica aplicada a les ciències de la vida i a la medicina ens està obrint portes per millorar aspectes de la salut, problemes mediambientals, avançar cap a la medicina personalitzada, etc. L’avenç és tan ràpid que segurament en pocs anys el cost per llegir l’ADN humà serà assequible a tota la població i tot això ens porta a preguntar-nos quins són els límits. Aquí és on entra en joc la pressió de la societat perquè els riscos que té la genètica es puguin controlar, i també l’esforç de persones com el Dr. Joan Brunet, que des de la bioètica treballen per posar límits i vetllar per mantenir els principis ètics en genètica.
El missatge és positiu i actualment les lleis que regulen aquest àmbit científic tenen en compte els principis fonamentals, com són el de la justícia social, no discriminant i afavorint que aquest recurs arribi a tothom, i també el de l’autonomia, perquè la persona tingui la decisió sobre què es fa amb la seva informació genètica. No s’han d’aturar els avenços, i hem de ser capaços d’acotar els riscos per seguir avançant en el tractament i la prevenció de malalties hereditàries com el càncer de mama o el síndrome de Lynch . Grups multidisciplinaris com l’ICO Girona, són claus perquè seguim el camí cap a un futur millor.
La presentació va anar a càrrec de la Sra. Laura Pardo, membre de l’Oncolliga Guíxols.
