El passat dissabte, 12 d’abril va fer 50 anys de la mort d’un il.lustre guixolenc anomenat Agustí Calvet i Pascual, “Gaziel” (Gaziel és el nom que els comentaristes musulmans aplicaven al dimoni ), un personatge considerat com el primer i més destacat dels periodistes del Segle XX, un ganxó al qual que tots hem sentit anomenar però que molt pocs tenim consciència de la seva influència, importància, obra i trajectòria.
Aprofitarem l’avinentesa per fer una mica de pedagogia de Gaziel acostant-vos resumit perfil biogràfic que complementem amb un parell de links que ens transportaran fins les pàgines del diari que va dirigir, La Vanguardia, que considerem que val la pena de resseguir a través del reportatge de Teresa Maria Amiguet Molina, publicat aquest dilluns, 14 d’abril de 2014, o bé a un altre un altre de el diari El País, també molt extens i interessant, escrit per Carles Geli el passat 1 de març de 2014.
Agustí Calvet i Pascual, fou periodista i assagista que neix a Sant Feliu de Guíxols, l’any 1887, en el si d’una família burgesa que s’havia enriquit amb la indústria del suro. L’any 1893 el seu pare liquida el negoci familiar a Sant Feliu i es trasllada, amb la seva dona, els dos fills i el servei, a viure a Barcelona.
Estudia als jesuïtes i l’any 1903 comença la carrera de Dret, que més endavant abandona per a començar la de Lletres, de la qual es llicencia a la Universitat de Barcelona el 1908. Tot seguit, cursa l’especialitat de Filosofia (1911), a la Universitat de Madrid, on fa el doctorat (1914). El novembre de 1909 comença a treballar com a periodista polític a La veu de Catalunya, l’òrgan del partit conservador Lliga Regionalista. L’any 1911, per encàrrec de Prat de la Riba, entra a treballar com a secretari-redactor de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans. L’any 1914 es trasllada a París per prosseguir els estudis. Al mateix temps, escriu cròniques per a La veu de Catalunya. L’agost de 1914, l’esclat de la Primera Guerra Mundial l’agafa per sorpresa a París, on escriu un diari amb les impressions personals i l’ambient de la capital francesa. De tornada a Barcelona, Miquel dels Sants Oliver, codirector de La Vanguardia, publica fragments del dietari traduïts al castellà, amb un èxit excepcional.
Després del bon resultat d’aquestes articles, és nomenat corresponsal de La Vanguardia a París. Les seves col.laboracions sobre la guerra el converteixen, poc després, en un dels periodistes més llegits de la península i de l’Amèrica Llatina. Entre 1914 i 1918 publica diversos reculls d’articles sobre la guerra, narrats en forma d’autobiografia. L’any 1918 és nomenat redactor en cap de La Vanguardia i posteriorment director del diari (1920-1936), essent considerat un dels grans mestres del periodisme de la seva època i, juntament amb Josep Pla o Eugeni Xammar, és un dels grans noms que conformen el cànon periodístic català.
La Guerra Civil espanyola sega la seva brillant carrera de periodista, que ja no exercirà més. S’exilia a França, però la invasió alemanya de 1940 l’obliga a tornar a Barcelona. Posteriorment s’estableix a Madrid on dirigeix una empresa editorial. El 1953, amb quasi setanta anys, publica d’Una vila del vuit-cents (sobre Sant Feliu de Guíxols), que és una de les coses millors sortides de la seva mà.
Va morir a Barcelona el 12 d’abril de 1964. L’any 2007, es va celebrar “l’Any Gaziel, amb exposicions, publicacions d’articles i estudis, i conferències sobre la seva vida, la seva trajectòria i les influències que va propiciar la seva obra. (escriptors.cat)
Reportatges recomanats:
La Vanguardia: http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20140412/54404850933/gaziel-agusti-calvet-periodista-periodismo-espana-la-vanguardia-primera-guerra-mundial.html
El País: http://cultura.elpais.com/cultura/2014/02/27/actualidad/1393507469_223583.html
