El pintor valencià (i ganxó) Josep Miralles, està exposant des del passat dissabte 1 de juliol al Castell de Benedormiens de Castell d’Aro, on es pot observar una retrospectiva de l’artista que restarà oberta fins el 30 de juliol amb els següents horaris: de dimarts a divendres 18-21 h. i caps de setmana i festius 11-13 h i 18-21 h.). L’entrada és lliure i gratuïta.
Josep Miralles comentava a la nostra emissora que ha fet una selecció d’obres “que van des de l’any 1977 fins el 2017, i també hi he posat dos dibuixos de l’any 1963. Són pintures de caire figuratiu i també pintures abstractes. La majoria dels figuratius son nus que representen històries que tenen a veure amb reivindicacions de tipus social, i també tinc un quadre súper preciós que fa sis metres de llarg que ressegueix la història de Sant Feliu de Guíxols que va, des del martiri de Sant Feliu, passant pels monjos del monestir, la indústria del suro, la pesca, festes i tradicions –com és el Carnaval i el Correfoc- i també la vessant més actual com és el turisme i la gastronomia, tot en un sol quadre. Convido als vostres oients que es passin pel castell perquè quedaran bocabadats”.
Josep Miralles també ens comentava la part abstracta de l’exposició, declarant que també engloba diverses etapes “ja que jo em deixo portar pels meus sentiments i per les meves vivències i, en dependència de l’època, faig una cosa o una altra. No em deixo influenciar peu un estil ni per les modes i la part més significativa d’aquest apartat està feta amb collage, de procedència i cultures diverses, que he intentat harmonitzar-les en un conjunt, però conservant en cadascuna de les obres la seva identitat i això m’ha donat peu per fer unes obres molt maques i molt emotives”.
El crític d’art Jaume Fàbrega, ha resseguit part de la vida, de la figura i de l’obra de Josep Miralles a través del text que, entre altres suports, acompanya el tríptic de l’exposició en el qual, en l’apartat final, comenta que “Obre amb una gran força i temperament, de colors a vegades matisats i a vegades arrauxats, predominantment càlids i lluminosos, amb ataronjats esplèndids. També hi ha la subtilesa dels liles, la fredors dels blaus i la potència dels ultramar… Freds i calents, ying i yang, equilibri…alhora que passió i contenció. Trencaments i reconstruccions, esbotzaments i destruccions…també cosiments, construccions… Són pintures fresques i directes de “primera intenció”, i no obstant, hom diria que estan construïts amb una gran saviesa i un tan reïxi’t com ben aplicat coneixement de la tècnica.
Una obra, finalment, que és impossible que ens deixi indiferents, tant per la seva perfecció tècnica com per una temàtica que, al capdavall, parla del nostre món i de tots nosaltres”.
