Deia Pilar Giró en la inauguració de l’exposició “Iconoplàstia”, de Gerard Mas, el passat diumenge a la quarta planta del Monestir de Sant Feliu, que es trencava el tòpic i que l’escultor ganxó ja era profeta a la seva terra, i així quedava palès per la nodrida presència artística ciutadana i política que no es va voler perdre l’esdeveniment.
L’alcalde, Carles Motas, i el regidor de Cultura, Jordi Vilà, acompanyats també de Josep Muñoz, varen posar en valor la nova etapa que s’anunciava el dia abans, en la inauguració de l’exposició a l’Espai Thyssen i l’anunci de la cessió per 20 anys de la col.lecció de pintura catalana per assegurar-se el museu Carmen Thyssen en aquell edifici històric, on hi havien de tenir cabuda artistes com Gerard Mas, i en el qual s’hi projecta un centre d’art ambiciós i de referència.
Aclaparat per les bones sensacions dels presents, l’escultor va poder dedicar-nos uns minuts per declarar a la nostra emissora: “el que sento és agraïment i és un honor que hagin pensat en mi per inaugurar aquesta sala preciosa en el Monestir, i així de maca i ben adaptada, per fer exposicions i tenia ganes de fer-ne una a Sant Feliu després de tants anys i, poder-ho fer amb l’obra que realment tinc ganes d’ensenyar, per a mi és un orgull.
Li preguntàvem, per tenir una referència en la seva evolució, quin recorregut ha fet en el darrer any la seva obra: “Estic en una galeria a Barcelona, 3 Punts Galeria, i també estic exposant en galeries de Bèlgica, alternant amb algunes de Berlín, recentment també a París i en fires internacionals, aquest darrer any a Miami, Nova York, apart de fires europees com la de Madrid, Polònia, Alemanya, Viena i Zurich però, sobretot, en galeries europees que treballen amb art figuratiu i en fires d’art, sempre a través de galeries. Encara no he fet el salt als Estats Units però he participat en diverses fires, no em queixo, estic content de com va.
Finalment, volíem que ens fes un recorregut virtual perquè, els qui no l’han vist, sàpiguen amb què es trobaran en aquesta exposició, formada per peces cedides pels seus propietaris: “Trobaran un conjunt de setze peces realitzades en talla de pedra i en fusta. H hi ha peces d’alabastre, de marbre, de pedra calcària i són escultures bàsicament figuratives, treballo la figura humana des d’una perspectiva molt clàssica, amb tècniques i materials molt tradicionals amb la particularitat que la temàtica de la meva obra, que recorda a retrats del renaixement, de peces clàssiques amb un academicisme del segle XIX , que sembla que siguin fora de lloc perquè la temàtica que tracto no és d’aquella època sinó que és d’ara, hi apareixen elements distorsionadors . Jo els hi diria que vinguin i ho vegin perquè és un tipus d’art que no posa barreres entre l’espectador i l’obra, que és fàcil d’entrar-hi i després que cadascú faci les seves lectures”.
