La setmana passada es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província el plec de redacció del projecte del Museu Carmen Thyssen que en tot el seu conjunt té una durada de vuit mesos, cinc dels quals corresponen al de què disposarà el grup d’arquitectes que guanyi la licitació i que tindrà un cost de 121.000 euros.
Amb aquest pas es podrà tenir una visió definida de com serà el futur museu i, a dia d’avui, tots els documents de què es disposa són l’avantprojecte i estudi previ que, segons declarava el regidor d’urbanisme, Josep Saballs, dóna una idea de la seva magnitud, però encara no s’ha concretat com serà l’edificació ni com quedaran urbanitzats els entorns.
Paral·lelament a la redacció del projecte, a partir de primers del mes de novembre, començaran les prospeccions arqueològiques als entorns de la Plaça Abadia per realitzar els treballs previs a la redacció del projecte ja que el que s’obtingui d’aquestes prospeccions hi formin part i també pel geotècnic.
Segons Saballs, “abans de l’estiu tindrem els documents previs a iniciar la licitació per a la construcció del museu, altra cosa serà iniciar amb les diferents administracions, amb números concrets a la mà, la inversió que hi faran, a més de la inversió municipal prevista. A més de la nostra hi haurà una part que provindrà de la Fundació Thyssen, esperem que tinguem avançada la de l’herència dels Anlló i la que ens han garantit de forma verbal tant la Diputació com de la Generalitat”.
Comptant la urbanització dels entorns, la pròpia construcció i el contingut intern de museologia, es calcula que tindrà un cost d’uns 6.000.000 d’euros i que, tal i com es va anunciar a principis d’estiu, el compromís és que estigui enllestir l’any 2020.
El museu reunirà un fons de cap 400 obres, sobretot de pintura catalana dels segles XIX i XX, procedents de la col·lecció de la baronessa Carmen Thyssen Bornemisza.
Quant a les prospeccions, que s’iniciaran en un parell de setmanes, el mes d’agost de 2016 es varen fer unes rases on es varen trobar restes de l’abocador previ a la construcció del gran Monestir del s.XVIII i també algun altre edifici annex, a més de diverses estructures relacionades amb el Monestir Medieval, altres que no es descarta que es remuntin a l’època romana avançada i el que, segons l’arqueòleg Jordi Vivo, del Grup de Recerca Arqueològica de la UdG, “té tots els números per ser una de les escarpes del sistema defensiu del Monestir del s.XV”.
