L’avarador del port de Sant Feliu de Guíxols té els dies comptats ja que el juliol del 2018 s’acaba la concessió que des de fa dècades ha tingut al front a diverses generacions de la família Carré, així ho ha comunicat en Pere Carré que als seus 70 anys continua dirigint els treballs amb la participació del seu fill de 32 anys, en David Carré.
La presència familiar en aquest àmbit del port es remunta a la vinguda a Sant Feliu, des de França, del seu besavi que es dedicava a la reparació d’embarcacions i a la construcció, especialment de llaguts.
L’actual varador es va començar a construir l’any 1933 i va entrar en funcionament el 1935, amb l’avi d’en Pere Carré com a encarregat i la participació del seu pare i dos dels seus oncles. D’aquestes característiques i que suportin vaixells de més de dues tones, només existeix aquest i el de Sant Carles de la Ràpita.
La infraestructura es basa principalment en unes vies que entren fins el l’aigua, un carro on s’assenta el vaixell i un cabrestant que recull un cable trenat d’acer, una màquina que feia la funció de muntacàrregues dels famosos magatzems El Siglo, de Les Rambles de Barcelona, destruïts per un incendi l’any 1932, adaptat amb unes reduccions per alentir la seva marxa.
Explica Pere Carré que en els seus millors temps es trobaven en espera, de forma permanent, entre 15 i 20 embarcacions, hi havia feina per a 8 persones, entre les quals hi havia 3 mestres d’aixa, calafats i peons. Aleshores es feien treballs de manteniment 3 vegades l’any a cadascuna d’elles i, actualment, només se’n fa una a l’any per passar les revisions obligatòries. A més ja queden poques embarcacions de fusta i s’imposen les de poliester.
Quan acabi la concessió, Carré espera que el deixin continuar amb l’activitat fins que els futurs adjudicataris construeixin la nova infraestructura, possibilitat que se li ha ofert però que ha desestimat ja que li comportaria realitzar una inversió que calcula que requerirà una inversió que oscil·larà entre els 12 i els 15 milions d’euros.
De tota manera, espera que el seu fill David, a qui des del passat estiu li ha passat la major part de la responsabilitat, pugui fer alguna funció tècnica en el futur projecte mentre que ell es prepara per tancar la seva etapa vital en aquest avarador, que té el seu punt romàntic i molts records però que, com tantes altres coses que han quedat obsoletes, ha de deixar pas a la modernitat.
