Guíxols des del carrer ha difós una nota de premsa en la qual apunta que la Comissió del Nomenclàtor de la ciutat, aprovada fa poc, “s’haurà d’enfrontar a un von repte : la petició de canviar el nom de la Rambla Vidal. L’historiador Gustau Nerín ha demostrat que Antoine Vidal va fer fortuna amb el mercat d’esclaus”.
La nota continua dient que “mesos enrere el grup municipal Guíxols des del Carrer-Entesa (GdC-E) va demanar que es canviï el nom de la Rambla Vidal, una de les artèries més importants de la ciutat, el cor de la zona comercial que llinda amb el passeig del Mar. El 2015 l’historiador i antropòleg Gustau Nerín, va guanyar el premi Carles Rahola d’assaig amb el seu llibre “Traficants d’ànimes”. Basant-se en documents de l’Armada britànica Nerín demostra que el pro-home guixolenc Antoine Vidal, nascut a la ciutat i afincat a Marsella, va fer bona part de la seva fortuna amb el tràfic d’esclaus d’Africa a Amèrica, quan aquesta activitat ja estava fóra de la llei i potències com França i Gran Bretanya, abans esclavistes, ara perseguien els qui s’hi dedicaven. Ara fa poc, a instàncies del mateix grup, es va redactar el reglament de la Comissió del Nomenclàtor, que fins ara no existia.
La petició de GdC-E ha aixecat certa polèmica a la ciutat i fins i tot dubtes sobre la veracitat de l’activitat negrera de Antoine Vidal. Quan es va posar el seu nom a la Rambla segurament es desconeixia i el seu nom era notori per les accions benefactores que, amb el seus diners, havia fet a la ciutat. Vidal no va ser l’únic de la família en beneficiar-se del comerç negrer. El seu cosí, Bonaventura Mas, era l’home que feia la feina bruta sobre el terreny. I també va deixat petjada al nomenclàtor guixolenc. En cedir uns terrenys de la seva propietat a la part alta al que va ser l’eixample del s.XIX es va reservar el dret de posar nom a diversos carrers: Aden (port preferit pel seu comerç), St. Adolf (sant del dia en que va néixer), Huguet (cognom de la seva esposa) i Sant Bonaventura (el seu nom propi) Aquestes històries i els seus detalls seran exposats divendres, dia 4, a les set del vespre per Gustau Nerín a la biblioteca municipal”.
