Crit d’alerta dels pescadors de Sant Feliu de Guíxols. En els darrers deu anys han caigut a la meitat el nombre de barques que feinegen i que acaben amarrant al port baix-empordanès. I és que la preocupació s’ha instal·lat entre els pescadors ganxons per la caiguda del nombre de barques que treballen. En només deu anys han vist com es reduïa a la meitat la flota que es dedica a la pesca, especialment del peix blau. Actualment només n’hi ha tres i, a més, tenen serioses dificultats per seguir endavant amb l’activitat. A les dificultats que suposa les restriccions de pesca i els constants controls per part de les autoritats, s’hi ha de sumar l’encariment del preu del carburant i, sobretot, la falta de relleu generacional.
En aquest sentit, el president de la Confraria de Pescadors de Sant Feliu de Guíxols, Carmelo Martínez, ressalta que són pocs els fills que segueixen les passes del pare i s’està perdent la professió. Això suposa que en un anys pot haver-hi el risc que gairebé no hi hagi barques que surtin a feinejar. Per això, Martínez demana un canvi en la regulació que protegeixi “de veritat” la pesca i que acabi sent una sortida que atragui els qui s’hi vulguin dedicar.
A més, el president de la Confraria de Pescadors de Sant Feliu de Guíxols lamenta que el consum de peix blau –el que majoritàriament es pesca- sigui baix, especialment en relació a la part central i sud del Mediterrani espanyol. De fet, Martínez explica que en ocasions el 100% de la sardina que pesquen aquí se’n va al litoral valencià o andalús.
En canvi, qui no està notant aquesta crisi és la pesca del sonso. Es tracta d’unes barques concretes i que tenen un espai específic, a més d’una quantitat de sonso determinada. Això ha fet incrementar el preu d’un producte que anteriorment era molt econòmic.
