Un dels espectacles del Festival Internacional de la Porta Ferrada que es va traslladar de data fins aquest divendres, 10 d’agost, és el de la companyia Comediants que arribaran a Sant Feliu per mar i faran un recorregut festiu fins la plaça Monestir que promet, com sempre, ser molt original i participatiu. La “llevantada d’artistes” és una cercavila d’aquest col·lectiu coincidint amb la commemoració del 40 aniversari de la seva fundació.
Podrem admirar a un dels grups emblemàtics del teatre català. Commemoren aquestes quatre dècades rodant una pel·lícula que es titularà precisament Comediants, 40 anys d’històries, a La Vinya, l’espai màgic de Canet de Mar, on la feina mai no ha parat i que és el lloc on preparen els seus muntatges. La darrera seqüència del rodatge fou una festa en la qual 118 actors disfressats i maquillats donaren vida a tots els personatges que la companyia ha creat al llarg de la seva història i que es va incrementar amb la presència dels seus amics sempre tenint com a mestre de cerimònies al seu director, Joan Font.
Mirant enrere, Joan Font, fundador de la companyia, recula fins als inicis quan es remunta a principis dels 70, amb aquella representació embogida del ‘Non plus plis’ i el naixement de Comediants que va ser “fruit d’una confluència de diferents històries”. Aquella primera representació a l’Institut del Teatre va deixar a tothom bocabadat. Posteriorment, els van oferir actuar a Granollers i la màquina es va posar en marxa.
Comediants va néixer amb una vocació clara, segons Font: “Explicar històries nostres, en el moment present, on el text no fos l’eix central, en un temps on hi havia una dictadura i una censura als textos, vam voler fer un llenguatge més físic i recuperar aquest món popular i de les màscares i subvertir els espais”.
Per fer-ho van donar protagonisme als gegants i als cap-grossos en l’espai escènic per donar-los-hi un nou un valor. No en van tenir prou amb això sinó que van canviar el model de teatre a la italiana d’un públic situat davant l’escenari per posar la gent mirant en rotllana al seu voltant. “No teníem cap pretensió ni cap mena de vergonya”, ha assegurat.
La companyia va començar als últims anys del franquisme. En una actuació multitudinària al San Juan Evangelista de Madrid van decidir, al finalitzar l’obra, sortir al carrer. “A fora hi havia unes 2.000 persones i van venir els grisos a cavall i tirant bombes de fum. Era desproporcionat amb la idea de fer una festa i ballar el carrer”. Font ha destacat que en aquell moment va veure una cosa clara: “Els molestava que estiguem saltant, ballant, tocant-nos al mig del carrer que era un espai públic de tots. A partir d’aquell moment em vaig dir que ocuparia el carrer si pogués fins que em morís”. De fet, ha assenyalat que al carrer ara estan passant moltes coses i ha dit que els canvis han de passar en aquest lloc, que també és de plaer, festa, aprenentatge, art i meravella.
