Segons informa el diari El Punt Avui, el jutjat penal número 5 de Girona ha absolt mossèn Valentí Alonso Roig, el rector de la parròquia de Lliçà de Vall i Lliçà d’Amunt que s’enfrontava a nou mesos de presó per haver ensenyat presumptament els genitals a menors a la platja de Sant Feliu de Guíxols, el 24 de febrer del 2010. La jutgessa exposa en la sentència que “és difícil” determinar si es va abaixar els pantalons davant dels nens perquè la jove que el va denunciar per exhibicionisme no va presenciar l’escena de manera clara, sinó que va suposar els fets “pels gestos d’ell”. Durant el judici, la noia, Mercedes Fierro, va relatar que mentre passejava se li va apropar el capellà amb una jaqueta tipus gavardina, que la seva gossa el va lladrar i que va observar que “tenia els genitals a fora”. Va especificar, però, que no va veure si abans va mostrar les seves parts íntimes a la mainada que teòricament jugava en uns gronxadors de la platja, sinó que tan sols va poder certificar que duia els pantalons abaixats a partir del moment que es va girar cap a ella –qui aleshores tenia 17 anys–.
Una segona qüestió que ha jugat a favor d’Alonso són els dubtes de si hi havia realment nens en el tram de la platja en el qual es va creuar amb la denunciant. Per una banda, Fierro va assegurar que hi havia un grup de menors d’entre 5 i 8 anys. Aquesta versió va divergir de la dels dos agents de la policia local que es van presentar a l’indret ràpidament en ser requerits per la jove. Malgrat que un dels efectius va dir en la sessió oral que no es va fixar exactament en si hi havia mainada, la seva companya de patrulla va afirmar de manera rotunda que no, tal i com van fer constar en la minuta policial.
Arguments en dubte
Tot i que aquests interrogants han propiciat que prevalgués la presumpció d’innocència d’Alonso, la jutgessa considera que la versió que va donar resulta “certament dubtosa”. El mossèn va manifestar que, en aquella època, sovint es trobava una mica marejat i li venien ganes d’orinar, sense que pogués reprimir-se. Va recordar que el dia dels fets estava caminant pel passeig marítim de Sant Feliu de Guíxols quan, de sobte, en va tenir “una necessitat incontenible”. Es va apropar a la barana, va veure unes roques i es va voler dirigir fins allí, ja que es tractava d’un lloc apartat, però en posar els peus a la sorra no va aguantar més. A preguntes del fiscal, va explicar que abans d’orinar va assegurar-se que no hi havia nens, un matís que per la jutgessa és sorprenent “perquè no té sentit que comprovés res si estava davant d’una urgència”. La magistrada veu sospitós, a més, que afirmés que un any enrere ja havia comentat el problema d’incontinència urinària a un metge, quan l’informe de l’especialista que el seu advocat va aportar és del 8 de juny del 2010, és a dir, de 4 mesos després d’haver estat denunciat.
Foto: El Punt Avui
