El jove cantautor panadesenc Cesk Freixes (Sant Pere de Riudebitlles 1984), un dels plats forts de la programació de primavera de la Casa Irla, va actuar la nit del divendres davant d’un bon nombre de seguidors que varen gaudir de les seves cançons de treballs anteriors i escoltar, de viva veu, les del seu nou disc amb l’acompanyament a la guitarra de Víctor Nin.
Freixes ja va fer una declaració d’intencions abans de la tercera peça, quan es va declarar un continuador d’aquella vella “Nova Cançó” prenent el relleu de referents com l’Ovidi Motllor, però contextualitzades en els temps convulsos que ens està tocant viure.
I així ho va fer amb una bateria de temes on la reivindicació, la crítica als poders establerts, el suport a les mobilitzacions o bé un escenari imaginari de l’esclat de la independència, es barrejava amb cròniques de viatges, paisatges, places de poble i carrers que contrastaven amb les grans artèries, les parades de metro i el garbuix de la gran ciutat.
Amb una posada en escena ben senzilla, va saber transmetre els seus missatges gaudint del moment, fent gaudir i participar en alguns trams de les tornades al públic que s’afegia a l’espectacle. El cantautor d’aspecte entranyable no va deixar de banda el seu bon humor fent referències i bromes sobre la seva estatura.
Les dues peces finals les va interpretar sense amplificació ni focus, segons comentava perquè tenia la necessitat de marxar del concert acostant-se més al públic, mirar els seus ulls i barrejant-se pràcticament amb els assistents dels quals se sentia un més, la qual cosa el públic va agrair amb un llarg aplaudiment per acomiadar-lo.
