Dol en el món de l’esport guixolenc amb la mort inesperada d’en Joan Bou Elisenda a l’edat de 63 anys que ha commocionat a l’ampli col·lectiu vinculat al futbol de la Ciutat.
En Joan es va trobar malament al vespre, havent sopat amb el seu germà Manel i, moriria a conseqüència d’un ictus que no va poder superar.
Les mostres de condol no s’han fer esperar i la directiva de l’Ateneu Deportiu Guíxols, a la qual pertanyia actualment, enviava una nota a les xarxes socials que deia textualment que “el seu President, en Romà Corominas i tota la seva junta directiva , així com tots els entrenadors i jugadors de totes les categories, volen expressar el seu condol a tota la seva família en especial a en Manel Bou, company de la directiva”
Els funerals se celebraran aquest dissabte a les 4 de la tarda a l’església Mare de Déu del Àngels, la parròquia del monestir de Sant Feliu.
No es pot escriure la història de l’esport local, especialment del futbol-base de Sant Feliu en els darrers quaranta anys, sense la presència dels Bou en els camps de futbol, als quals només ha pogut separar la mort d’en Joan. Plegats han estat realitzant aquelles feines de segona línia, les realment imprescindibles, poc vistoses, la de les hores perdudes i de vocació contrastada, que no es paguen amb diners però que mai no estan suficientment valorades. I, dissortadament, és en aquests moments quan es fa balanç i ens adonem del mèrit que aquestes i altres persones compromeses han realitzat en favor de l’esport en general i del futbol de base guixolenc en particular.
Han estat diverses generacions les que han gaudit del caràcter obert i de la feina ben feta d’en Joan i en Manel, del compromís, de les alegries de les victòries i de les decepcions de les derrotes però res no els ha foragitat dels camps, on hi ha deixat tota una vida fent allò que més els ha agradat que és el contacte amb els esportistes que de ben segur assistiran al seu comiat i guardaran un entranyable record de qui sempre estava a la banda per allò que els calgués. Reposi en pau.
