En Santi Garcia Gruartmoner, aquell nen que amb 12 anys va entrar a formar part de la nostra Escola de Ràdio conjuntament amb en Jordi Sunyer (TV3), és avui un dels més destacats productors de l’escena de la música independent d’Europa.
Hem parlat amb alguna de les bandes que han gravat en el seu estudi de Sant Feliu anomenat “Ultramarinos Costa Brava” (que és el nom de la botiga de queviures que la família Gruartmoner regentava a Platja d’Aro), que té un sisè sentit per aportar matisos i donar color a les mescles. Diuen que és com un component afegit de les bandes que aporta sonoritats que ni ells mateixos sabien que eren capaços d’aconseguir.
L’avala, com a tècnic de so i productor, una carrera extraordinària que l’ha portat a treballar per encàrrecs a Chicago, Mèxic, Madrid i altres ciutats.
Pel seu estudi, en el qual el seu germà Víctor també aporta la seva feina de masterització entre altres, han passat, i estan passant, grups de tota Europa i alguns d’ells han estat premiats pels enregistraments “made in Sant Feliu” que en Santi realitza.
A més la seva banda “No more lies” s’ha tornat a reunir i han tornat a fer vibrar als seus incondicionals dels circuits de la música independent.
Aquesta setmana el diari El País l’ha destacat en un dels seus reportatges i el següent contingut:
Santi García ha producido, entre otros a La Habitación Roja, Toundra, Jeremy Enigk, Standstill, Delorean, Biscuit, Nueva Vulcano, Za!, The New Raemon, Maryland, Holywater, Maga, The Unfinished sympathy y Tokyo sex destruction.
¿Cuál es su responsabilidad?
“El productor es el máximo responsable de una grabación de música, alguien que sea capaz de pillar lo que quiere la banda y hacerlo sonar bien. En el proceso se puede entrar más o menos en arreglos, consejos, producción artística, etc. Pero lo importante para mi es que la gente le de al play y les flipe lo que oyen”.
¿Un consejo a los grupos?
“Que trabajen, que se pongan el listón alto, que confíen en ellos mismos y vayan a entreno, que hay pocas bandas en mayúsculas y necesitamos de ellas”.
¿Algo imposible de olvidar en un estudio de grabación?
“Lo peor, sin duda, fue perder a Uri Caballero de Surfing Sirles hace unos meses durante la mezcla de su último disco (A causa de una embolia, con apenas 34 años). Una curiosa fue grabando a Zeidun, salieron a fumar fuera y a la media hora asomé la cabeza y estaban cacheándolos en el capó del coche”.
