Amb motiu del 50è aniversari de la mort de Rafael Patxot (1964), tenim l’oportunitat de conèixer la vida i trajectòria d’aquest destacat guixolenc del qual la seva trajectòria i llegat no hauria de passar desapercebut per als seus conciutadans ganxons.
L’associació Mall va recuperar i impulsar la seva figura. Fa una dotzena d’anys el seu president d’aleshores, Josep Cullell, publicava el següent escrit al seu blog: “Enguany Mall, associació guixolenca de cultura, amb col·laboració amb l’Ajuntament de la ciutat vol desvetllar i rescatar, reclamant-lo com a patrimoni propi i comú, el llegat cultural de Rafael Patxot i Jubert, un llegat en bona part gairebé dissolt en l’oblit, malgrat ser el llegat d’un dels catalans i guixolencs que apostà amb més fermesa des del vessant humà, cultural i científic per la promoció del país i pel benestar material i intel·lectual dels seus ciutadans.
El 1964 va morir Rafael Patxot (el mateix any en que també ho feia un altre guixolenc tan polèmic com conegut: Agustí Calvet “Gaziel). Rafael Patxot va morir a Ginebra, on s’havia exiliat a l’inici de la guerra civil espanyola, sota la protecció i guia de Ventura Gassol.
La fermesa de les seves conviccions morals i polítiques, li dugueren a rebutjar ofertes llamineres i sibil·lines de les autoritats franquistes quan li proposaven el retorn i reconeixement oficial, amb la condició d’assumir l’estigma del jou i les fletxes.
Patxot fou intransigent i clar en això: sempre abominà del franquisme: l’acte de rebel·lia contra la República era la manifestació del que ell considerava el mal endèmic de la societat hispànica: l’ambició forassenyada i la fatal proximitat al poder de la classe militar i la incapacitat també endèmica de la societat espanyola per reconèixer i tractar de tu a tu altres societats diferents d’ella.
Les diligències i responsabilitats que el règim franquista li exigia, com a desafecto declarat i titllat de separatista, partien de la constatació del seu catalanisme acèrrim expressat en fets com la publicació de l’Atles internacional dels núvols i dels estats del cel, treball del Comitè Meteorològic Internacional, costejat per la Institució Patxot en edicions en francès, anglès, alemany i català.
Tot i que Patxot sempre es manifestà com home de ciència, les seves institucions becaren treballs tant d’investigació científica com social: Atles pluviomètric de Catalunya de Joaquim Febrer (1930), Der Wandel der Ideen. Staat und Volk als Äusserung des Weltgewissens de Rudolf Laun (1933), The Doctrine of personal right de S. Hutchisson Harris, etc.
En el camp humanístic i artístic, també en el científic, a través de la Institució Patxot (traslladada a Ginebra) edita i publica sota la modalitat de concursos obres fonamentals del món cultural català. Tot el material publicat figura relacionat a “Guaitant enrera”, un imponent testament intel·lectual en el qual Rafael Patxot, ja octogenari, relaciona la tasca realitzada per les seves fundacions o institucions.
La Institució Patxot va contribuir al manteniment de la cultura catalana en els moments més difícil de les dictadura de Primo de Rivera i de Franco (ja des de l’exili), fent-se càrrec de les despeses de publicació de les obres de diverses seccions de l’Institut d’Estudis Catalans: dos volums del Butlletí de Dialectologia Catalana (1925 i 1930), dos volums del Diccionari Aguiló (1929-1931).El volum II de Els diplomes carolingis a Catalunya de Ramon d’Abadal (1926-1950). El volum III de La Geografia i els orígens del primer Art Romànic de J. Puig i Cadafalch (1930), entre molt altres. Durant l’exili suís Rafael Patxot continuà també subvencionant estudis, investigacions i publicacions en tots els camps de la cultura catalana Ramon Sugranyés, Maurici Serrahima, Ferran Ruíz Hebrad, són uns quants noms de beneficiaris del seu mecenatge.
També s’ha de recordar la vocació i dedicació científica de Rafael Patxot i dels seus treballs en astronomia i meteorologia realitzats a l’observatori de Sant Feliu de Guíxols. La Institució Patxot publicà els treballs de recerca que ell realitzà en el camp de la meteorologia: Meteorologia catalana. Observacions de Sant Feliu de Guíxols (1908), Pluviometria Catalana (1912), Contribució a l’estudi dels corrents atmosfèrics mitgers (1923). Patxot fou membre del Comitè Internacional Meteorològic. En el camp de l’astronomia fou un dels iniciadors dels treballs micromètrics d’estels múltiples.
En fi, en el camp de les lletres Patxot, participant del fervor modernista, traduí i publicà a la Biblioteca Popular de l’Avenç obres i textos seleccionats de molts autors anglesos i nord-americans.
Encara que molt tard, molt més del que hauria convingut, durant els dos primers caps de setmana del mes d’octubre, a Sant Feliu de Guíxols s’aplegaran personalitats del món de la cultura, de la ciència i les lletres, per posar de manifest tot això. La seva vila natal, Catalunya i les institucions, el país sencer, té un deure amb Rafael Patxot, el deure d’evitar que el silenci i l’oblit de les generacions presents facin més pronunciada encara la discreció i la humilitat en què l’il·lustre català volgué sempre romandre[1] .
Josep Cullell-Ramis, President de Mall, associació guixolenca de cultura.
[1] Aquestes ratlles han estat escrites sobre la base de “Guaitant enrera”, del propi Rafael Patxot, que amablement m’ha estat tramès pel seu nét Rafel Carreras, de l’excel·lent estudi biogràfic realitzat per Joaquim Maluquer “Rafael Patxot i Jubert, mecenes i científic” Ed. Pòrtic. Barna 1994 i de l’article de Lluís Esteva “Guixolencs il·lustres. Rafael Patxot i Jubert” Quaderns d’Infomació Municipal SFG 1979.
