Després de prop de 60 anys carregant i descarregant turistes i banyistes a la platja de Sant Feliu, els “Cruceros”, a partir d’aquesta temporada, atracaran al port, al costat del Tinglado, on s’hi ha traslladat la taquilla en forma de far que identifica el punt de venda de tiquets.
L’alcalde, Joan Alfons Albó, justificava aquesta decisió com una qüestió de seguretat dels banyistes. Tot i que l’espai abalisat reservava l’espai per maniobrar en la zona que va de la riera fins la zona dels Llop de Mar (a llevant) els banyistes continuen utilitzant aquesta zona de bany malgrat la prohibició. Sovint, des del vaixell els tripulants demanaven pas i feien senyals acústics creant situacions d’un cert perill tot i que no s’han produït accidents però es considera que, atesa la situació, cal prevenir qualsevol incidència.
Després d’escoltar les declaracions de l’alcalde en directe, responsables d’activitats nàutiques de lleure varen referir a la nostra emissora que si és per qüestions de seguretat es pot entendre però temen que, en el fons, la raó sigui allargar encara més les passeres d’atracament del club nàutic vell, la qual cosa consideren que encara saturarà més la badia de vaixells d’esbarjo i la vela haurà de sortir més enllà del port. L’alcalde també responia a aquesta opinió afegint que la vela es quedarà dintre i que és possible que s’allarguin les passeres però en tot cas serà amb vaixells dels Llop de Mar.
Tornant als “Cruceros”, recordem que aquests tipus de vaixells que dissenyava i construïa el recordat mestre d’aixa guixolenc, Ramon Gay, són una de les icones dels anys daurats del turisme i una forma única de contemplar els penya-segats i les cales d’aquest tram de la Costa Brava, especialment camí de Tossa, en tot el seu esplendor. Posteriorment també es podia contemplar el fons marí. Aquest servei també l’utilitzaven els vilatans atès que no hi havia altre servei de transport terrestre amb la vila de la Selva Marítima..
Amb la davallada del turisme varen anar desapareixent algunes unitats, trajectes cap al nord i la regularitat. I tot i que el servei es manté, comparat amb els anys 60, la seva presència és força residual.
Els punts d’arribada a la platja varen anar variant progressivament de ponent a llevant i el darrer desplaçament els porta en la mateixa direcció però, ara, al port.
