L’A.D.Guíxols i l’Escola de Futbol Sant Feliu convoquen les seves respectives assemblees amb dos dies de diferència i seran fonamentals per definir el futur d’aquest esport a Sant Feliu.
Aquest dissabte a la tarda, al camp de Mascanada L’A.D.Guíxols, que es troba en ple centenari de la seva fundació, convoca als socis per rendir comptes i plantejar el futur després de consumar el seu descens de categoria.
Amb una junta que porta gairebé 17 anys sostenint el club, eixugant amb dificultats el dèficit, veient com ha minvat ostensiblement el nombre de socis, lluitant cada anunci per aconseguir ingressos atípics, quines, rifes i molt d’esforç econòmic i personal, és evident que suporta un desgast i a l’horitzó no es perfilen candidats per al recanvi.
L’Escola de Futbol Sant Feliu, que convoca assemblea per dilluns, després de gairebé vint anys, fa dues temporades que va renovar la junta i l’estructura de l’entitat i ha aconseguit donar un gran impuls al projecte aportant noves idees i estratègies, incorporant en temporades com la passada a més de 100 nous nois i noies i en pocs dies es podria consumar una fusió, o bé afiliació, amb el Vilartagues atès que la seva reduïda junta ha decidit negociar amb l’Escola perquè se’n responsabilitzi i així garantir la seva continuïtat després de la seva refundació fa uns pocs anys.
És evident que davant d’aquest escenari cal deixar de banda els interessos personals, les competències, les rivalitats i les individualitats per tornar a l’esperit de l’any 1991, en què es va aconseguir fusionar tot el futbol base ganxó, que és la fórmula perquè els nens i joves que practiquen el futbol no siguin rivals, sinó companys i còmplices i que, plegats, representin a la ciutat i competeixin amb els altres clubs essent més potents.
I aquests jugadors han de tenir també la possibilitat d’optar a recalar en els equips “grans” de la ciutat (Vilartagues i Guíxols) per acabar el seu circuit de formació, clubs que poden ser la plataforma de llançament cap a categories superiors en el cas que la seva progressió sigui la adequada.
D’aquesta divisió, que possiblement alimenta alguns egos, en realitat es debilita el potencial d’una ciutat de 22.000 habitants, de la qual cosa se’n aprofiten, encantats, una bona colla de clubs de la comarca. Recordem que amb el descens del Guíxols, a la categoria hi haurà creuaments amb equips com l’Aro, Calonge, etc. i això propicia derbis força atractius i si els jugadors són de casa, a la graderia hi haurà menys ciment, més públic i, per tant, més implicació.
Sabem que hi ha converses entre les tres entitats i l’Ajuntament hi assisteix com a espectador neutral, però conscient que també ha d’aportar. I una de les primeres inversions és el canvi de la gespa de Mascanada que té un cost de 126.000 euros.
En definitiva, que aquell “mà estesa per la unitat” que en ser proclamat President del Centenari a la Casa Irla va pronunciar l’Emili Vilert, podria ser el punt de partida per remar en una sola direcció oblidant el passat i mirant al futur.
Fora bo que en ambdues assemblees, tant directius com socis, reflexionin amb serenitat perquè han de decidir si a aquests joves és millor ensenyar-los a sumar que no pas a dividir.
