El nou exemplar es va presentar el divendres 20 de juny, a les 8 del vespre, i està dedicat a les festes majors. L’acte va tenir lloc a l’antiga casa Patxot i actual seu de la Cambra de Comerç de Sant Feliu, a càrrec de M. Àngels Suquet, amb motiu de l’Any Rafael Patxot, que també és protagonista de diferents articles a la publicació.
Les festes majors han anat evolucionant amb el pas del temps; les atraccions i activitats diverses han anat variant adaptant-se als avenços tècnics i les preferències de la clientela. Els antics cavallitos, els espectacles de variétes, certs números circencs, els àpats familiars o bé les misses solemnes multitudinàries, són una postal per a la història. Algunes tradicions han resistit els embats dels canvis de costums i encara es mantenen inalterables, com una ballada de sardanes, els concerts i ballararuga de les orquestres, les arrossades o botifarrades populars, fins i tot algunes ofertes de la fira com les perdurables parades de tir.
Antany, la festa major era un esdeveniment cabdal al calendari. Eren uns merescuts dies de descans per a les dures tasques del camp, la fàbrica de taps o d’oficis que ja són història. Era l’ocasió per convidar els familiars més llunyans, o fins i tot els músics de l’orquestra de torn, on es cuinaven uns repassos pantagruèlics amb el bestiar acabat de sacrificar i els fruits de l’horta acabats de collir, i unes sobretaules i ressopons memorables. La gent s’engalanava amb vestits lluents, pentinats a la moda, corbatins i barrets, que s’estrenaven per a l’efemèride i es portaven elegantment a totes les celebracions.
Avui dia hi ha un nombre inacabable de ponts i dies festius, un munt d’ofertes de lleure a casa, arreu i cada dia. L’essència de la festa major ha perdut en bona part el caràcter dels seus orígens, tot i que es manté encara un cert esperit de celebració, encarat més al divertiment que a la comunió familiar i social, i ben sovint com a atractiu de cares al turisme.
Un altre dels temes a ressaltar, al número 45 de Revista del Baix Empordà, és l’incendi de les Gavarres del passat 16 de març, del qual es reprodueixen les manifestacions dels alcaldes afectats. També es publiquen unes visions diferents del succés, com ara la crema que van provocar els francesos en retirada durant la invasió napoleònica fa dos-cents anys, o bé el patrimoni arqueològic que el foc ha deixat al descobert, com ara els misteriosos gravats rupestres als menhirs, dòlmens o pedres de sacrifici d’època megalítica.
També es destaca la figura de Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872-Ginebra, 1964), eminent meteoròleg guixolenc, que a més va defensar ideals catalanistes. Va freqüentar els ambient culturals de Barcelona, on hi va establir amistat amb el poeta Joan Maragall i hi traduí al català diferents obresliteràries. Patxot, l’any 1895, va ser l’artífex de la construcció de l’Observatori Meteorològic Català a Sant Feliu de Guíxols.
Altres temes d’interès d’aquest exemplar de Revista del Baix Empordà són l’inici del cinematògraf a la comarca, curiositats sobre el palamosí castell de Vila-romà, una ressenya sobre la baronessa calongina Isabel de Requesens, una entrevista al president de la Fundació Mascort de Torroella de Montgrí o un orginal recorregut de la petja dels gitanos per la vila de Pals.
