L’any 1937, John Langdon-Davies, periodista anglès (resident durant molts anys a la Casa Rovira de Sant Feliu de Guíxols), va iniciar un projecte solidari internacional per ajudar els infants que patien la Guerra Civil Espanyola; unes cases d’acollida (una d’elles a Tossa de Mar) que, gràcies a un sistema d’apadrinament internacional, van donar llar a més de 400 nens entre 1937 i 1940. 75 anys després de l’inici del projecte, quatre joves descobreixen una llista amb els noms de tots els nens que van passar per allà i decideixen emprendre una cerca per aconseguir trobar-los.
La distància dels noms es configura així com un documental històric sense imatges d’arxiu, marcat per la dificultat de reunir les peces d’una història internacional que havia quedat completament enterrada pel temps i per la voluntat de recuperar-la gràcies als seus últims testimonis directes; les últimes veus de tota una generació.
El propi procés de cerca dels realitzadors (les trucades per trobar testimonis, les visites a les antigues colònies, la investigació al voltant dels padrins internacionals o les entrevistes als protagonistes) és allò que guia el documental i que fa que es vagi coneixent el curiós projecte iniciat per John Langdon-Davies. Durant uns cinc anys, nens d’arreu d’Espanya que havien hagut de marxar de casa seva van viure en unes colònies infantils a Catalunya i al País Basc Francès sent apadrinats per adults anglesos i americans, entre els quals destaquen noms tan coneguts com els de Frank Sinatra, Ingrid Bergman, Peter Ustinov o Eleanor Roosevelt. Però, lluny de retratar els fets de manera informativa, els quatre realitzadors s’involucraran en la història per portar-la al present, per donar-la a conèixer i, sobretot, per captar el record abans de que quedi definitivament en l’oblit.
Aquesta ONG anomenada Plan International, fundada per John Langdon-Davis l’any 1937, és una de les més importants que hi ha al món i una de les filles del periodista hi continua treballant. Opera a 69 països i impulsa programes de desenvolupament en 50 països d’Àfrica, Àsia i Amèrica i es calcula que ajuda directament a 78 milions de nens i nenes, a través de prop de 9.000 projectes.
En la seva filosofia destaca la visió d’un món en el qual tots els nens i nenes desenvolupin el seu potencial en societats que respectin els drets de les persones i la seva dignitat. El seu web és: http://plan-espana.org/
L’equip del documental està format per quatre joves recent graduats en Comunicació Audiovisual, que coincideixen en la manera de percebre el món i tenen un interès comú en el camp del documental. Havent format equip en projectes anteriors, encaren La distància dels noms com un projecte personal que els permet explorar a fons el gènere de la no-ficció i trobar els testimonis directes d’una història que sinó quedaria enterrada pel temps. Durant tot el procés han estat guiats per professionals de l’audiovisual com Jordi Balló o Isaki Lacuesta, gràcies al suport acadèmic de la Universitat Pompeu Fabra.
