El jutjat penal número 1 de Girona ha absolt el jardiner de Santa Cristina d’Aro Valentín Gómez Martínez del delicte d’incendi forestal causat per imprudència greu pel qual les acusacions demanaven una pena d’11 mesos de presó, multa de 4.950 euros i unes indemnitzacions que pujaven a 62.642,92 euros.
La sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada Maria Pilar Lao, descarta la tesi de les acusacions, segons la qual el foc que el 31 de gener del 2003 va cremar 561,9 hectàrees de terreny forestal amb alzines i pins entre Santa Cristina d’Aro i Sant Feliu de Guíxols, l’hauria provocat un descuit de Gómez per haver deixat un foc mal apagat que la tramuntana hauria revifat.
La resolució judicial assenyala que aquesta tesi acusatòria va estar basada en uns indicis que han resultats ser insuficients per arribar a una sentència condemnatòria. D’altra banda la resolució judicial sosté que la versió de Gómez, que va ser exculpatòria des d’un començament i que va manifestar que és molt curós amb la seva feina, no es contradiu amb els informes que van elaborar els agents forestals pel que fa a la manera de treballar del jardiner. En canvi, però, la mateixa resolució judicial assenyala que els agents forestals que van declarar en el judici es van contradir en relació amb el que constava en el seu informe i en el que van explicar en el judici quan van apuntar la possibilitat que Gómez, que es dedicava a estassar i a podar per les parcel·les de la zona i després cremava les restes forestals, hagués deixat algun dels focs mal apagats. Segons els agents forestals que van declarar en el judici, la causa de l’inici del foc podia haver estat una pràctica utilitzada per Gómez que, segons ell mateix, consistia a tapar amb terra les restes de la foguera quan ja no sortia fum i això podria haver provocat l’efecte carbonera quan el vent hauria atiat les brases.
Però, segons la sentència, les apreciacions del pèrit aportat per l’advocat de la defensa, Carles Monguilod, van fer veure que la tesi dels agents forestals era errònia. En el seu informe el pèrit va analitzar les fotografies que consten a la causa sobre el punt de l’inici del foc i en aquelles fotografies no es veu que s’hagués tirat terra sobre les restes del foc i, per tant, era impossible que s’hagués produït l’efecte carbonera. La sentència conclou: “esdevé necessària l’absolució de l’acusat perquè no s’ha practicat la necessària activitat de prova que aclareixi els dubtes que encara queden sobre el verdader i real autor dels fets”. (El Punt).
