Cada cop són més els ajuntaments que acumulen segells de qualitat que impliquen un sistema de gestió determinat i justifiquen, així, que les seves platges tenen qualitat. La bandera blava va ser el primer d’aquests segells, atorgat per la Fundació Europea d’Educació Ambiental, però cada cop hi ha més municipis que en tenen d’altres. I és que els criteris per obtenir la bandera blava s’han complementat amb uns altres que impliquen la determinació d’uns objectius a l’any. També han obligat a fer que els ajuntaments coordinin les àrees de Medi Ambient, Turisme i Brigada, que fins fa poc funcionaven molt separades.
La bandera blava és atorgada per iniciativa pròpia de la Fundació Europea d’Educació Ambiental a les platges i ports que compleixen uns requisits. Ara bé, amb altres certificacions el control que es fa és continu i recau en l’Ajuntament el fet de decidir si es vol seguir un sistema de gestió i quin ha de ser. Amb els altres sistemes de gestió, com ara l’EMAS, que és regit per un reglament europeu, cal un seguiment continuat i una auditoria per començar. Roses, l’Estartit, Palafrugell, Calonge i Lloret han optat per aquest sistema, i ara s’hi adherirà l’Escala.
Per a una platja de 1.000 m², es calcula un temps d’auditoria de dos dies sencers. El preu pot variar entre els 1.700 i els 2.000 euros. Surt, per tant, a uns dos euros el metre quadrat auditat, segons dades obtingudes per la delegació de qualitat de Q-Turística del grup Costa Brava Centre. Les auditories del segon i tercer any són de seguiment de punts essencials de les normes de qualitat i, per tant, una mica mes curtes i més econòmiques. Els distintius de qualitat que poden tenir les platges són dues normes internacionals ISO de gestió de la qualitat ambiental; la Q turística, l’EMAS –basat en un reglament europeu– i la bandera blava. Tot i que gaudir de l’EMAS implica complir ja les normes ISO. Les quals impliquen un esforç i una iniciativa per part del municipi per al seu compliment, excepte la bandera.
L’ACA no intervé en l’estat de les platges, sinó que es limita a fer analítiques de l’aigua que va fent pel seu compte. Només classifica la sorra de les platges en funció de la seva qualitat visual, de molt bona a deficient. A les comarques de Girona, un 20% de les platges són considerades molt bones. (El Punt).
