Els treballs en les excavacions al voltant del Monestir, estan a punt de tancar una primera etapa que ha estat molt seguida pels ciutadans gràcies a la cortesia dels responsables que varen instal·lar tanques tramades, i no opaques, per tal que tothom podés fer un seguiment de la intervenció.
Una excavació que es va accelerar en sol·licitar-ne, des de la parròquia, l’arranjament d’aquest accés d’entrada de l’església atès que s’hi generaven bassals d’aigua que complicaven l’accés dels feligresos.
La falta de costum dels ciutadans en veure com es lleven els esquelets (habituals en llocs com aquest cementiri del Segle XVIII) ha provocat opinions de tota mena, des dels que pensaven que entorpien el procés a la recerca d’un hipotètic romànic sota les primeres capes, fins els que consideraven que remoure les restes era una falta de respecte envers els difunts. De tota manera les osseres trobades ja delaten que en el mateix Segle XVIII s’arraconaven el ossos per deixar espai als nous difunts la qual cosa no varen fer precisament els arqueòlegs.
Una altra de les queixes ha estat que les ventades i l’aigua, a més del deficient tancament dels primers dies, va provocar que els plàstics que els tapaven volessin i deixessin a la intempèrie els esquelets, la qual cosa va provocar que les persones aprensives a aquestes vistes, dirigissin queixes als responsables de la parròquia.
El fàcil accés ha fet veure situacions inesperades com la de persones que hi entraven (fins i tot amb els seus fills) a fer-se fotografies o fins i tot algun os que s’havia vist fora del recinte per causes que es desconeixen .
Els arqueòlegs, acostumats a aquest tipus de situacions, han anat fent la seva i avançant en el treball programat i aquest dilluns, a les 11 del matí, el director de les excavacions oferirà una visita comentada. Lluís Palahí, de la Universitat de Girona, se centrarà especialment en aquest espai de cementiri al voltant de l’església i sobretot les hipòtesis a l’entorn dels potents murs que han sorgit entre la plaça i l’església.
Possiblement, a l’endemà part de l’espai excavat tornarà poc a poc a la seva imatge habitual, un cop reomplert el terreny.
