Segons informa el DDG, les cuixes d’Aitor Mariño Carmona és la imatge més clara que Albert Vall-llosada recorda de la matinada del passat nou d’octubre quan va aixecar la persiana de la seva habitació en sentir que algú estava intentat accedir a l’interior del seu dormitori. En veure’s sorprès, i com relata l’assaltat, el lladre va saltar pel balcó d’uns tres metres d’alçada, va rebotar contra un cotxe i va fugir corrents, tot en poc segons. Ell sosté que és innocent però el ministeri fiscal considera pertinent acusar-lo d’una temptativa de robatori amb força i, com va remarcar dijous al Jutjat Penal número 2 de Girona, demana una pena de presó d’un any i nou mesos.
Durant la roda de reconeixement, la víctima va identificar sense equívoc l’acusat però va sol·licitar que li calia observar-li les cuixes en ser la part anatòmica que recordava amb més claredat del presumpte lladre. En baixar-se els pantalons, el testimoni va reafirmar-se en la seva versió i l’embenat de les cames del sospitós el va acabar de convèncer.
No li va caldre a la policia gaires detalls per identificar l’individu ja que els nombrosos antecedents que acumula fan que la seva imatge estigui inclosa dins el llistat de sospitosos habituals. Es tracta de la mateixa persona que el 2008 havia estafat diversos ciutadans de Sant Feliu de Guíxols al picar la seva porta i demanar-los diners per pagar-se un taxi fins al tanatori perquè, com deia, els seus pares havien mort en un accident i no disposava d’efectiu per anar a l’edifici fúnebre. També hauria robat l’ordinador portàtil de l’exalcalde de la població, Pere Albó (PSC) que aquest tenía al despatx de l’Ajuntament.
El jove, de 27 anys, disposa d’un subsidi d’ajut des que a l’hospital psiquiàtric de Salt li detectessin esquizofrènia i trastorn bipolar. No obstant, aquest fet no ha fet minvar el seu historial d’infraccions que acumula nombrosos delictes contra el patrimoni i una ordre d’allunyament respecte a la seva mare per maltractament.
A banda d’això, ha experimentat processos de toxicomania fruit de la seva relació amb les drogues motiu pel qual abans del judici, la lletrada que exercia la seva defensa, Raquel Muñoz, va tractar de pactar una conformitat amb el ministeri fiscal que hauria condemnat Aitor Mariño a només 11 mesos de presó gràcies a la sol·licitud d’un eximent per drogoaddició però l’acusat s’hi va negar al·legant que no consumia drogues des del 28 de desembre del 2008. Aspecte que va manifestar durant la celebració del judici i que, per tant, no li va servir com a atenuant davant la seva reincidència.
Davant la magistrada que presidia la sala on es produïa la vista oral va defensar en tot moment la seva presumpció d’innocència afegint, com a colofó que “si avui em dóna la llibertat li prometo que no tornaré a trepitjar un jutjat en la meva vida”.
