El regidor independent Pere Luque del partit AMICS, al qual representa com a portaveu a l’Ajuntament, ha declarat a Ràdio Sant Feliu que no tornarà a optar a la alcaldia en les properes eleccions del 22 de maig ja que ell no vol anar al capdavant per motius empresarials i cal tenir en compte que, essent regidor, no pot facturar (i per tant treballar per a l’Ajuntament com ja havia fet en obres com la de l’aparcament soterrat del mercat) ni optar a qualsevol concurs. Assegura que tampoc hi ha persones que es vulguin implicar per omplir la llista i que s’ho deixen córrer.
La llista del constructor, que es presentava per primera vegada a uns comicis ara farà quatre anys, va aconseguir un regidor (470 vots) que, si bé semblava que seria una unitat residual en el sí del Ple (que passava de 17 a 21 regidors atès que Sant Feliu superava els 21.000 habitants), en realitat ha estat una peça fonamental per fer giravoltar les majories i que es pogués executar una moció de censura per primera vegada a Sant Feliu.
Ni el primer quatripartit ni el posterior tripartit no varen comptar mai amb ell i amb la sortida de TSF, coincidint amb la nevada d’ara fa un any, va començar a tenir un protagonisme més que evident.
En aquella nevada va treure màquines de la seva empresa, va portar generadors i va estar a primera línia pel seu compte, anava a la seva i l’Equip de Govern no estava d’acord amb les seves decisions, per la qual cosa els enfrontaments verbals es produïen al carrer, a la premsa i al Ple.
Passat aquest episodi, en comptes de comunicar-se, les dues parts, varen anar furgant en les ferides i es varen encegar. Tant que, el tripartit, no va sospesar la possibilitat que TSF, CiU i AMICS fossin capaços de fer un front comú per fer-los fora del govern.
Precisament fou Pere Luque qui va posar damunt la taula el seu vot incondicional als altres dos grups de l’oposició conscient que ja hi havia un contrincant natural com és CiU, un altre que havia abandonat el govern com TSF (que mantenia una clara tibantor amb els seus antics companys de govern per qüestions personals a més de la marxa de Joaquim Valls) i ell era qui decantava la balança davant la incredulitat dels governants que no varen poder (o saber) neutralitzar l’anomenat “pacte de la Font Picant” que desembocaria en la moció de censura.
Amb el canvi de govern, Luque va passar deixar de ser un regidor aïllat per convertir-se en peça clau, adquirint un protagonisme en els plens i actuacions externes que no passaven desapercebudes. Ja anteriorment, en les picabaralles amb els seus antagònics es varen viure episodis com l’aturament d’una obra a la qual va respondre amb una polèmica concentració, amb els seus treballadors, davant de la casa particular de l’anterior alcalde Pere Albó.
Ja en el govern, les acusacions de la nova oposició en la línia que Luque podria treure profit per a la seva empresa, accedint a informació privilegiada, especialment a l’Àrea d’Urbanisme, el difícil encaix d’un dia per l’altre en diverses àrees municipals, la seva posterior renúncia i un intent de tornar-hi quan ja havia dimitit, va obligar a l’alcalde, Carles Motas a prescindir-ne per tal de mostrar-se com un govern compacte.
Des d’aleshores, Pere Luque, ha tornat a la serenitat del primer tram de la legislatura, assistint als plens però limitant-se a votar en bloc amb TSF i CiU, la qual cosa ha facilitat l’estabilitat de l’actual govern i la possibilitat d’aprovar pràcticament totes les seves propostes presentades.
Quant als diners que el seu partit rep de l’Ajuntament ha anat fent diverses donacions a associacions de la ciutat. Viscuda aquesta experiència tornarà, doncs, a la seva dedicació exclusiva a les empreses de les quals n’és el propietari.
