El diari Avui, de tirada nacional, va publicar dijous un reportatge de X.Colomer-Ribot dedicat a l’il·lustrador, Jaume Provensal i Baus, on es dimensiona la figura d’una persona autodidacta que va realitzar un treball molt digne que, segurament, no hem sabut valorar encara ara, nou anys després de la seva mort. Però mai no és tard per traslladar als seus conciutadans les virtuts d’aquest personatge del quan vàrem saber que era il·lustrador, per pura casualitat, en una taula rodona on es glossava la figura del seu gran amic i pintor Josep Albertí. L’article de l’Avui diu textualment:
El venedor de bosses i l’il·lustrador de les 5.000 portades
Es deia Jaume Provensal. Aquest nom potser no dirà res a la gran majoria de públic lector. Encara menys, quan han passat tants anys després de la publicació de les novelas populares. Però totes les generacions que ens vam iniciar en la lectura amb aquestes petites obres mestres, entre d’altres, li devem molt. Recordo que jo les llegia a la rebotiga de la llibreria d’estiu de can Llopart, a Sant Feliu de Guíxols, d’amagat, perquè la meva feina era vigilar les postals de fora i veure passar el temps en el rellotge de can Camarfi. Era una època, els anys vuitanta, que a províncies (ara a comarques) –als Guíxols encara es vivia força bé de les restes del boom del turisme– arribaven encara poques coses en català i les novel·les populars i els llibres de ciència ficció de butxaca en castellà era el que es trobava amb més facilitat. I era de més fàcil consum. La literatura popular és una de les grans oblidades, però és un gènere molt digne i digne d’estudi i valoració. De fet, ja hi ha qui ho fa, però a l’ombra.
Pintor i retratista
Jaume Provensal va ser un gran il·lustrador, amb una àmplia obra com a portadista de novel·les i com a pintor i retratista. És l’autor de més de 5.000 portades de col·leccions populars de novel·les de l’editorial Bruguera com ara El Pirata Negro, El Halcón, El Galante Aventurero, Audax, Iris, Servicio Secreto i El Cruzado, d’autors com ara Corín Tellado i Marcial Lafuente Estefanía. Uns títols que van ser tot un referent dels anys quaranta, cinquanta i seixanta, corresponents a múltiples col·leccions que van aparèixer a l’Estat i a l’Amèrica Llatina. Però no només de la factoria Bruguera. També va ser portadista de col·leccions de novel·la popular com ara El Átomo Mortal, d’editorial Baguña Hermanos, Guante Blanco, d’editorial Lester, i El Poder Tenebroso, d’editorial Mateu.
El figuerenc Joan Manuel Soldevilla, professor, estudiós de la literatura popular i admirador de l’obra de Jaume Provensal, explica que “Pedro Víctor Debrigode, un excel·lent novel·lista que signava com a Arnaldo Visconti o Peter Debry, va tenir la sort de tenir Provensal com a il·lustrador de moltes de les seves col·leccions. Per això, reivindicar Debrigode també significa descobrir les magnífiques portades de Provensal”. El mateix Debrigode en destacava: “El responsable de totes les imatges d’El Galante Aventurero va ser el gran Jaume Provensal […] Si els autors de la novel·la popular han estat silenciats per la historiografia cultural oficial, l’oblit, menyspreu i ignorància respecte als il·lustradors ha estat –i continua sent– escandalós.
Noms com ara Bocquet, Freixas, Batet, Longarón, Mestres, Lozano Olivares, Bosch Penalva o el nostre admirat Provensal queden en l’oblit i només els recorden els nostàlgics, erudits i gent sàvia com és el conductor del bloc Pulpnivoria, un excepcional portal que dedica gairebé tots els seus esforços a recollir i projectar aquest patrimoni cultural”.
Exposició d’homenatge
Gràcies al factòtum guixolenc, ganxó, Josep Andújar Sé promotor cultural, periodista, cantautor i recuperador de la memòria local, el monestir de Sant Feliu de Guíxols va muntar una exposició d’homenatge que va tenir lloc entre l’11 d’agost i el 23 de setembre del 1998.
De fet, Jaume Provensal és un més de la gran tradició de pintors, dibuixants, cartellistes i caricaturistes que ha produït la localitat de Sant Feliu de Guíxols, entre els quals destaquen també noms com ara Pito Albertí, Narmas, Josep Amat, Ponsjoan, Soler Tobella, Narmas, Toni Ferrer, Quimeta i Carles Piqueras, entre d’altres.
Jaume Provensal Baus va néixer a Santa Cristina d’Aro el 24 de novembre del 1916, va viure a Sant Feliu de Guíxols i va morir a Palamós el 6 de gener del 2002, on va regentar una botiga de bosses de mà fins que es va jubilar. “A mitjan anys seixanta, Jaume Provensal va tancar la seva etapa professional com a il·lustrador, la qual cosa va suposar que va deixar gairebé tota la feina feta tot i que no va deixar de pintar i dibuixar, sobretot retrats de la família i dels amics d’una manera totalment altruista”, explica Sé.
Xavier C. Ribot
