Ja han començat les primeres preses de contacte entre els partits polítics en la partida a tres que els ciutadans han decidit amb les seves votacions. L’empat tècnic entre CiU, TSF i PSC obliga a la força més votada (CiU) a fer passes a la recerca d’un pacte que, a dia d’avui, només es planteja amb el PSC el qual, per activa i per passiva, ha declarat en la campanya que TSF és una “marca blanca” de CiU. Però es dóna la circumstància que els convergents, de moment, no es plantegen tenir a TSF al govern malgrat que ideològicament estan més a prop.
La llunyania dels tres grups restants els deixa com a simples espectadors, també de moment, ja que no es descarta, i fins i tot es contempla, que se’ls convidi a entrar en el govern (com ja va ocórrer en la passada legislatura amb ERC i IC-V no essent necessaris per formar una majoria però si útils per gestionar diverses regidories.
Per tant, sempre deixant de banda a TSF, el plantejament actual de CiU és fer un govern fort amb el PSC a dintre, convidant a ERC i a IC-V a formar-ne part i amb la regidora del PP de suport extern per obrir-se camí en direcció a Madrid com en el seu dia feu Paula González durant el mandat de J.A.Albó. També sabem que en la primera conversa CiU-IC-V, els ecosocialistes, en principi, preferien donar suports externs. Recordem que Jesús Fernández ja declarava fa uns dies que no pactaria amb “la dreta retalladora” en resposta a la declaració de Joan Alfons Albó de que “per principis” no ho faria ni amb PSC ni amb TSF.
CiU és conscient que amb 7 regidors, alguns sense experiència i altres que per la seva feina no podrien tenir una dedicació suficient, és gairebé impossible governar i només li queda el pacte com a sortida si com consideren “cal un pacte sí o sí per tirar els grans projectes endavant i que no s’aturi durant quatre anys”.
Carles Motas (TSF) ja ha declarat a l’Agència Catalna de Notícies (ACN) que CiU seria irresponsable si governés en solitari atesos els grans projectes que té la ciutat en aquests anys i diu que no tanca cap porta ja que s’han de deixar de banda els interessos partidistes i donar prioritat als de la Ciutat. TSF ja ha mantingut contactes amb el PSC. tot i que reconeixen que CiU no els ha trucat però que la lectura que fan de les votacions és que la ciutadania els demana que s’entenguin.
Pere Albó (PSC) ha declarat als companys d’un diari digital gironí que a hores d’ara tot està molt obert, que estan estudiant l’opció de pactar amb CiU o amb TSF en funció dels punts de coincidència programàtics que, complementats, siguin el millor per a la Ciutat.
Segons l’ACN, Pere Albó ha declarat que l’episodi de la moció de censura i les seves conseqüències forma part del passat, que tenen la mà estesa i, per tant, no ho tindria en compte en el cas que el pacte amb TSF fos el més convenient.
En el que sí coincideixen Carles Motas i Pere Albó és que el govern que surti ha de ser estable, cap dels dos contempla que CiU governi en solitari (com tampoc ho contempla la pròpia coalició).
A aquestes alçades de les negociacions (el ple d’investidura és l’11 de juny) ens trobem en una fase molt embrionària de tot plegat, on només té pressa CiU que és qui ha de moure fitxa i fer concessions. Això ho saben PSC i TSF que resten a l’espera amb els programes i les condicions damunt de la taula..
En els propers dies tindrem rumors, estratègies, declaracions, reunions i moviments que solen formar d’aquest període post-electoral i del joc polític per tal de treure’n el màxim rendiment i les mínimes concessions.
