I després

’25 anys més tard reneix la taverna de Cal Canari’. Per Josep Andújar

El mític local de Sant Feliu es posarà en lloguer un cop acabi la seva reforma

Compartiu aquesta història

Article del periodista Josep Andújar

S’albira la reobertura del Canari, la taverna del cant més emblemàtica de Sant Feliu de Guíxols, que va tancar les portes fa mig segle, el 25 d’abril de 1998, a partir del succés ocorregut en el seu interior i on ara els operaris estan fent treballs per a la seva posada a punt. Bé, en realitat va haver-hi una temporada que ho va regentar en Genaro i és on ara els operaris estan fent treballs per a la seva posada a punt.

Després que fa uns anys s’hi realitzessin diverses obres de repicat i enderroc a l’interior i a la façana posterior, la propietat s’ha decidit a acabar la reforma per posar el local a lloguer, una iniciativa molt desitjada pels ganxons que s’han preguntat constantment si es recuperaria. És un desig recurrent que s’agraeix quan es dona aquesta circumstància, com ha estat el cas de l’Amura i, en el mateix àmbit, s’espera de Can Rius (Palm Beach), entre altres.

Recordem que aquest és un local històric tant pels vilatans com pels primers turistes que l’omplien a vessar per escoltar als nostres cantaires de referència, així com les visites de famosos que hi assistien per recomanació de l’Hostal de La Gavina.

La taverna, coneguda originalment com a Can Seis, va canviar de nom quan la filla dels propietaris, la Lola Català, es va casar amb l’Arnaldo Maymí (el Canari), que havia tornat d’Austràlia, on havia emigrat des de Cassà de la Selva, per tallar canya de sucre, però fou descobert en una taverna de Innisfield, l’any 1918, per un famós baríton llatí de l’època (Philippini) que el va fer estudiar al Conservatori de Sidney, resultant un famós i reconegut tenor que va fer grans gires i fortuna en aquell continent.

La mala administració, que ell mateix reconeixia després de muntar una casa d’apostes, de lliurar-se als plaers de la bohèmia, les crisis i la guerra varen provocar la seva tornada i el local va esdevenir una mena de petit auditori on hi ressonaven grans veus, creant un ambient musical que, entrant a la dècada dels 70 va desaparèixer, quan la taverna es va anar convertint progressivament en un pub.

Ara tindrà una nova oportunitat i esperem que ben aviat es posi en funcionament per recuperar aquest local emblemàtic que, a més d’oferir un servei en un lloc de privilegi, millori la visual d’aquesta façana de locals de primera línia que ha restat abandonada durant dècades.

El més llegit

I després