Homenatge dels Amics del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols al desaparegut Josep Escortell.
La pèrdua d’en Josep Escortell i Cerqueda ens ha fet intentar aplegar algunes de les col.laboracions que va portar a terme, ja des de jove, per promoure la conservació i difusió del patrimoni cultural de la nostra ciutat. En diferents camps hi trobem la seva petjada: en l’excursionisme, les prospeccions arqueològiques, la bibliografia sobre Sant Feliu de Guíxols, o en el coneixement vast que tenia de la ceràmica o la malacologia.
En la història del Museu d’Història de la Ciutat hi ha tingut un paper molt remarcable. Al voltant del grup de col.laboradors que treballava amb Lluís Esteva i Cruañas- llavors delegat provincial d’Exacavacions Arqueològiques- participà en nombroses iniciatives de recuperació i prospecció arqueològica, ja fos al mateix entorn del Monestir de sant Feliu, al jaciment de Sant Benet, als monuments megalítics de les Gavarres i Ardenya, o en general de les comarques de Girona.
A aquesta tasca se li ha d’afegir els treballs en la cura i tractament de les peces al Museu Municipal, per poder obrir-lo al públic novament primer enla reforma finalitzada el 1976 i més endavant en el remodelat edifici del Monestir a partir dels anys noranta, treballant molt a prop del llavors director del Museu i del’Arxiu, Àngel Jiménez. Ja a mitjans dels anys setanta, formava part d’una Comissió Rectora del Museu, òrgan compost per membres de l’Ajuntament, però també per guixolencs que es considerava que per la seva dedicació i coneixement podien contribuir a uns objectius ben clars: elaborar uns estatuts del Museu, vetllar per la conservació de les peces incloses i per la realització d’un inventari, a més de proposar a l’Ajuntament les accions i les despeses que considerés oportunes.
La dedicació desinteressada dels membres de la junta i dels col·laboradors del Museu, van fer possible que es posessin les bases d’un museu renovat i amb un fort component de participació ciutadana mitjançant la junta i el treball voluntari.
Així mateix, publicà un seguit d’articles ( a l’Institut d’Estudis del Baix Empordà o a l’Informatiu de l’Arxiu i del Museu, per exemple) divulgatius d’aquesta activitat d’arqueologia o bé de descripció rigorosa de peces ceràmiques que formen part del Museu.
La seva implicació era constant: ja fos en la donació generosa d’imatges o peces per a l’Arxiu Municipal (va fer donació de 140 imatges) o el Museu d’Història, en la bona disposició per assessorar el museu, o en la cessió de peces de la seva col.lecció personal, com en el cas de l’exposició “Ceràmica del Monestir”, que celebraren els Tallers d’Història de 1990, i que com a exposicions temàtiques d’història local volien acostar als alumnes a la història i al patrimoni mitjançant allò que els és més proper. Aquest tipus d’exposicions van crear un important corrent de donacions tant a l’Arxiu com al Museu, confiança que continuem rebent- com a serveis públics i com a ciutat- de part de molts ciutadans. Fins que va poder, ajudava a identificar llocs i persones del fons d’imatges de l’Arxiu Municipal.
Sentia com a deure la conservació i transmissió del patrimoni, com un deure social de la comunitat de la qual formava part. Es tracta d’una llarga i continuada relació amb els centres que custodien el patrimoni cultural de la ciutat, que agraïm des de la seva saviesa i actitud de discreció.
