Un any després de les eleccions municipals que desembocaria en l’actual pacte CiU- PSC, que persisteix amb una aparent bona entesa entre les dues parts, consideràvem que era el moment de demanar el diagnòstic al màxim responsable, Joan Alfons Albó, aprofitant la seva presència en el decurs del programa “Línia amb l’alcalde” d’aquest dijous a la nostra emissora.
L’alcalde comentava que el diagnòstic era positiu, que el pronòstic apuntava en la mateixa direcció i que estan treballant en un recull de la feina feta que s’exposarà als ciutadans de la qual, el batlle, volia destacar la manera de treballar que és la d’un autèntic equip on la gent deixa de banda, ja no només el que és les idees de partit, sinó amb noms i cognoms. De vegades m’he assegut al voltant de la taula convençut d’un tema i m’aixeco amb una idea totalment diferent i molt millor que la primera.
Albó destaca que les millors idees no surten d’un pensament individual sinó que cal ser capaços de treballar en grup, saber que les millors idees no s’elaboren amb l’aportació d’una sola persona sinó de molta més gent, essent el més objectiu possible. Dono per suposat el tema de la honestedat, que hi és, imaginació, capacitat, etc. hi ha temes com els d’urbanisme, que es poden mesurar, que van endavant després de l’inmobilisme anterior. Per tant l’únic que puc fer és agrair a tots els regidors la dedicació, l’aportació de neurones, tenir clares les prioritats i, sobretot, tenir clar que en un entorn en els qual els diners són justos també es pot ser innovador en algunes coses i saber-ne millorar d’altres.
L’alcalde feia èmfasi en la cohesió de l’equip, la lleialtat de les persones no només al pacte sinó a la institució que és la que ho emmarca tot. Hi ha una expressió que no és meva sinó d’un regidor de l’altre partit que ho defineix com a un pacte consolidat. I és cert.
Referint-se als entrebancs que han trobat en algun sector de l’oposició, declarava que hi han hagut elements externs als quals hem hagut de fer front que en comptes de fer-lo trontollar (el pacte) l’han consolidat encara més.
Quan a les actuacions individuals destacava la manca d’egoisme personal de gent que hi ha contribuït, especialment en Pere Albó, una persona que va patir una moció de censura que amb la seva amplitud de mires i sabent el que va primer ha donat una lliçó de modus quan a aquesta persona se li havia ofert tot per part d’altres. I em consta que encara en donarà més de lliçons de modus.
Quan al futur i la durada del pacte l’alcalde assegurava que és un pacte per quatre anys i que en generar-lo varen fer la següent reflexió: al final la gent donarà més o menys confiança en funció de si hem fet millor o pitjor les coses. Som conscients que hem de compartir allò que és bo o bé dolent i després dependrà de cadascun de com expliquem el que hem de ser capaços de fer de nou. Per tant la idea és treballar junts els tres propers anys i ara ens cal anar amb tranquil·litat als plens, no perdre’s en sessions estranyes que no són objectives atès que això és clau per poder treballar. Estar per estar a l’Ajuntament no ens interessa a cap dels dos sinó que hi estem per fer coses que, segurament, es poden millorar, però fer-les.
