Reproduïm l’entrevista que aquest dilluns publicava el Diari de Girona realitzada per Alba Carmona i que fa referència a la vinculació d’El Terrat al projecte compartit amb l’empresa The Project:
–Per què El Terrat ha apostat pel festival de la Porta Ferrada?
Quan The Project em va dir que volia optar a la gestió del festival, no m’ho vaig pensar gens. Sóc de llençar-me a la piscina amb la gent que confio i vaig pensar que segur que era una bona idea que El Terrat hi participés. Després, coneixent el projecte, el que més m’ha agradat és que és un festival d’estiu popular que Sant Feliu se’l sent seu. Tinc la impressió que hi ha festivals d’estiu fets per la gent que té molts diners, i no els critico, però sembla que no vagin amb nosaltres. Porta Ferrada juga una altra lliga, més social, del carrer. I després també ens va interessar el projecte de tres o quatre anys vista, important perquè vivim en una etapa de poc recorregut i resultats immediats que no et permet construir res. Estar en un festival amb anys per endavant és important perquè aquest any hem entrat justos per calendari i volem fer moltes coses per al 2015 i el 2016. Un festival històric com aquest l’anirem modelant amb el temps, i aquest és el compromís que tenim. També m’agrada la gent que el porta, amb bons professionals i un ajuntament amb sensibilitat. Jo sóc del poble, no us n’oblideu! (riu). Sóc de Reus i sé el que és lluitar per trobar un espai i una expressió cultural fora de la gran capital, per això tinc la impressió que m’hi sentiré com a casa.
–Aquest any ja hem vist una aposta per l’entreteniment. Com és notarà el toc Terrat en les properes edicions?
Tinc un compromís amb mi mateix respecte a la comèdia. M’agradaria portar molt bona comèdia a Sant Feliu i convertir-ho en una cita anual en l’àmbit català i estatal de la comèdia. És un camp que és el meu, que m’estimo i puc controlar. Falten cites com aquestes. Té renom, però li falta prestigi i organització. Porta Ferrada podria ser una oportunitat per tenir una cita de comèdia molt bona d’ara endavant.
–A més de productor, forma part del cartell del festival amb l’espectacle Nadie sabe nada, amb Berto Romero. Per què diuen que és diferent cada nit?
És una de les coses que més ens agrada fer, és un exercici d’improvisació entre en Berto Romero i jo mateix que realment és molt divertit per a nosaltres i espero que també per al públic. Ja l’hem fet alguna vegada a Barcelona i és la primera vegada a les comarques gironines i sempre ha anat bé. És un exercici de molta complicitat, que ja es veu a la televisió, però va uns passos més enllà, perquè la televisió ho encotilla tot i el teatre no. Al teatre explorem territoris de la improvisació que no sabíem que existien.
–Però l’espectacle parteix d’una mateixa base cada nit?
La base és la nostra relació. S’ha de veure entenent els nostres personatges, com som. Cal recordar que passem junts cada tarda de l’any i s’ha d’entendre en aquest sentit, en el de dos amics que passen cada dia nou hores plegats i comparteixen molts codis. Tot això ho hem provat al teatre i hem vist que funcionava. Jo li plantejo un tema que ell no coneix i ell el millora o el ridiculitza. Després també ens posem a cantar una cançó a partir dels temes que s’han improvisat. Bé, és improvisació en estat pur. No pots preveure res, perquè llavors ja et talles. Senzillament tens uns codis i unes carreteres, però després has d’agafar el cotxe.
–La improvisació és la principal diferència de l’espectacle respecte al que veiem a la televisió?
Sí, la diferència està molt marcada. En televisió ho intentem i cada cop ho fem més, però té unes normes i una administració del temps que fa que tot sigui més curt i explosiu, que tot estigui més previst. Lluitem contra nosaltres mateixos i contra el mitjà. De fet ja fem un programa un cop al mes que es diu Sin red i és una mica cosí germà d’aquest muntatge. Nosaltres sempre ho intentem i ho anem aconseguint, però res a veure amb la dimensió del teatre, clar.
–Quin paper té el públic en aquest espectacle?
Els assistents tenen una urna en entrar on poden posar una pregunta o un tema. En un tram de l’espectacle, obrim l’urna i parlem improvisant a partir d’allò. Recordo una vegada que el paper estava en blanc i fins i tot això ens va donar joc per especular què devia voler dir l’espectador. La gent de carrer té una conya insuperable i intentem treure-la.
–Un altre dels productes del Terrat que es veurà a Porta Ferrada és l’Instint de Jordi Évole i David Trueba. No és agosarat obrir un festival d’estiu amb una conferència?
La gent no s’ha d’espantar, fa un any i mig que ho fem a Barcelona i és de les coses més gratificants que hem fet mai. Hem posat el diàleg i l’experiència d’un bon personatge en un escenari i ho hem convertit en un espectacle. No hem reinventat les conferències, però li donem una potència i empaquetat que agafa més força. És un moment que la gent té ganes de sentir parlar, vol que li expliquin coses i que li donin raons. Vol un esperit crític i reflexionar. No són conferències que hagin de canviar el món, però l’estiu és un bon moment per pensar, perquè estàs més relaxat. Té un punt arriscat programar això, però és el nostre tarannà i a mi m’agrada que Porta Ferrada se la jugui per aquí.
–El públic té ganes d’un discurs més pensat?
Totalment. Vivim una de les transformacions més grans dels darrers anys o segles. Hi ha elements de canvi i ha caducat un model de societat, més enllà de la crisi. Notes que la gent no es vol quedar només en el lament o la ràbia, sinó que vol cervells ben moblats que l’ajudin a tirar endavant i a llegir els mapes que s’han fet vells i els nous que els substituiran. És un moment dur però apassionant, i la nostra aportació és la de la reflexió i la recerca de respostes.
–I que més pot oferir la cultura a aquest moment de canvi?
Ostres, la cultura! Jo sóc un modest treballador de la cultura de l’entreteniment i un grandiós defensor de la idea que un país no viu sense una cultura que el cohesiona, l’explica i el fa més humà. Jo ho sento dir des de petit, però es veu que s’ha de repetir contínuament perquè alguns en dubten. Només val veure el benestar que dóna la cultura, et fa millor persona. Està amenaçada en una època de crisi, però que ha de trobar altres camins per sortir. No parlo només de la cultura subvencionada, també l’amateurisme apassionat és cultura. I sempre ho defensarem i recordarem que estem “matxacats” per un 21% d’IVA, que és una vergonya europea, no només per la cultura en abstracte, sinó pels llocs de treball que hem deixat de generar.
