El proper dissabte 31 d’octubre a les sis de la tarda a la seu del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols -Monestir- s’inaugurarà l’exposició sobre Rafael Patxot i es realitzarà la cloenda dels actes de l’Any Patxot, en què l’Arxiu Municipal i el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols s’han sumat amb diferents activitats a la resta de propostes celebrades a nivell de tot Catalunya. A l’acte hi participaran representants de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona i l’Institut d’Estudis Catalans, en una taula rodona que pretén servir per fer balanç de dos anys d’intensa activitat per posar en valor la figura i el llegat de Rafael Patxot i donar-lo a conèixer als ciutadans amb la major difusió possible.
L’exposició serà presentada pels seus comissaris Jordi Soler i Manuel Castellet, que explicaran els eixos vertebradors de la mateixa i el diàleg que els cinc artistes visuals -Ana Garcia-Pineda, Roc Parés i Burguès, Jaume Pitarch, Job Ramos i Carles Santos- han establert amb la figura i el pensament de l’il·lustre mecenes, a qui desconeixien anteriorment, a través de l’encàrrec rebut de crear una obra inspirant-se en una de les facetes del personatge. Aquestes obres originals són el centre de cadascun dels blocs que conformen l’exposició: La família, el llegat; Mecenatge; Catalanitat; Renúncia; Tot un caràcter, i Exili. Cada bloc és delimitat per un element carregat de simbolisme: una porta. I és que el mecenes es va fer portar a l’exili suís la porta de la seva biblioteca de Sant Feliu de Guíxols, que també es pot contemplar a la mostra.
Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 8 de maig de 1872 – Ginebra, Suïssa, 8 de gener de 1964) fou meteoròleg, gran mecenes de la cultura catalana, científic, industrial surer, filantrop, bibliòfil i escriptor. La seva complexa i irreductible personalitat, i l’enorme gestió de la fortuna personal i familiar, li van permetre instituir l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i la Fundació de l’Estudi de la Masia Catalana, amén de crear diferents fundacions de suport a les classes més desafavorides, en especial a les dones. El seu arxiu meteorològic fou destruït el 1939 i l’Estudi de la Masia Catalana fou interromput. El 1936, perseguit, hagué d’exiliar-se a Suïssa i publicà, entre altres, Adéu a Catalunya. Guaitant enrere, (1952).
Des de l’Ârea de Patrimoni Cultural apunten que s’espera la visita de “tots i a totes al darrer acte d’homenatge que la seva ciutat natal li dedica dins d’aquest any commemoratiu que tantes i tan diverses entitats i institucions han fet possible. A totes elles, moltes gràcies”.
