Per l’escenari del Festival de la Porta Ferrada continuen desfilant grups i figures de primer ordre i, després d’encetar-la amb Fangoria i La Unión i La Oreja de Van Gogh, avui actua Zucchero i el seguiran el següents, dels quals us acostem els textos de promoció.
AVUI, DIMARTS, ZUCCHERO
“Després de tretze anys sense trepitjar l’Estat, Zucchero aterra a Porta Ferrada amb un flamant nou disc: Black Cat, amb el qual es retroba amb les essències d’Oro Incenso & Birra (1989), que amb vuit milions de còpies es manté com l’àlbum més venut de la història de la cançó italiana. Zucchero, nascut com a Adelmo Fornaciari l’any 1955 a Reggio Emilia, ha posat veus a grans èxits com ara Senza una donna i Baila (Sexy thing); ha compartit escenari amb Pavarotti, Eric Clapton i Ray Charles; i ha estat condecorat amb el quart honor civil més alt d’Itàlia.
Acompanyat d’una banda de tretze musics i amb l’orgull d’haver omplert recentment onze nits seguides l’Arena de Verona i haver registrat dos sold outs al Royal Albert Hall de Londres, Zucchero visita Sant Feliu disposat a demostrar que, el seu, continua sent un dels timbres de veu més voluptuosos de la història”.
DIJOUS: BALLET DE VÍCTOR ULLATE
“L’idil·li entre el Festival de la Porta Ferrada i el Ballet Víctor Ullate es fa enguany una mica més intens amb l’estrena a Catalunya de Carmen, obra de Georges Bizet amb més d’un segle d’història sobre la qual, ara, el coreògraf aragonès ofereix una mirada contemporània, avantguardista i trencadora. Amb una escenografia i un vestuari moderns i atemporals, la proposta d’Ullate es proposa allunyar-se dels tòpics per centrar-se en l’essència de la història, aportar noves llums a un dels personatges més polièdrics de la ficció contemporània i incloure un element fonamental i totalment nou: el personatge de la mort com a fil conductor. Una aproximació al mite de la dona fatal, doncs, plenament del Segle XXI i que reafirma Víctor Ullate (Saragossa, 1947) com un dels coreògrafs europeus més estimulants i, la seva companyia, a punt de complir trenta anys d’història, com a garantia absoluta d’emoció, bellesa i qualitat”.
DIVENDRES: ROBE
“Icona absoluta del rock espanyol, Robe Iniesta (Plasencia, 1962) va arribar a l’ànima de centenars de milers de seguidors al capdavant d’Extremoduro, amb els quals va crear l’anomenat “rock transgressiu” i va firmar onze treballs d’estudi que han deixat empremta en diverses generacions. Ara, amb dos treballs en solitari publicats en un període relativament curt de temps (Lo que aletea en nuestras cabezas, flamant número 1 de vendes a les llistes espanyoles, i Destrozares, canciones para el fin de los tiempos, a les botigues des del novembre passat). Robe canta a la tristessa, l’amor i la soledat com només els veritables poetes saben fer. Acompanyat d’una banda impecable, particularitzada pel clarinet i el violí, Robe ens dóna la benvinguda a un fort temporal de poesia i vida amb el qual tornarà a conquerir els nostres cors”.
LINDSAY KEMP
“Amb 79 anys d’edat, el ballarí, mim i coreògraf britànic Lindsay Kemp continua commovent el públic amb espectacles com Kemp Dances, amb noves creacions i revisions de peces clàssiques al voltant de l’amor, la vida, la mort i la bogeria. Kemp, l’home que va ensenyar a David Bowie i Kate Bush a teatralitzar els seus espectacles, va escandalitzar i, alhora, meravellar l’escena mundial quan, durant els anys 70 i 80, va encreuar teatre, mim, dansa, tradició i experimentació amb una força inigualable. Temps després, i amb la màxima encara ben vigent que “una immobilitat carregada d’emocions val més que cent gestos mecànics”, Kemp ens deixa bocabadats amb peces com ara Nijinski, amb què evoca la bogeria mística del llegendari ballarí dels Ballets Russos, i L’Àngel, en la qual una ànima sense identitat es converteix en símbol de l’essència humana, el renaixement i l’esperança. Un “monstre sagrat” del teatre del Segle XX, com se l’ha arribat a definir, removent-nos tota mena d’emocions en escenaris del Segle XXI. No l’oblidaràs”.
DIUMENGE: ROSARIO FLORES
Les entrades d’aquest concert fa setmanes que estan exhaurides.
