El passat divendres 24 de maig, en el marc del cicle de conferències Salut i Societat, ens va visitar des de la Universitat de Cantabria, la historiadora de la medicina Montserrat Cabré i Pairet, que va parlar sobre quin era el paper de les dones en la pràctica sanitària durant l’Edat Mitjana. Un període en el qual es va regularitzar la formació i figura del professional sanitari, però que va significar un retrocés per a les dones, atès que van ser excloses d’aquests nous espais de coneixement que eren les universitats. La conferenciant va fer palès com a l’Edat Mitjana pràcticament no hi havia dones reconegudes com a professionals sanitàries, ni tan sols llevadores. Ara bé, a través de la iconografia de magnífiques miniatures i gravats de l’època, com també d’algunes fonts històriques, els assistents a la xerrada varen poder comprovar com, al contrari del que diuen alguns llibres d’història, la dona es fa omnipresent a l’esfera domèstica, on són les expertes en l’assistència al malalt. Cabré també va remarcar el fet que els hospitals medievals, una institució pensada per a malalts sense recursos familiars ni econòmics, són una còpia del que passava a l’espai domèstic. Es fa palès un panorama molt ric de situacions a les que es recorre abans d’arribar a l’Hospital, àmbits com cases de familiars, amics, hostalatges, etc., on les protagonistes d’aquesta assistència continuada són les dones, encarregades de gestionar l’atenció del malalt. Un reconeixement a la riquesa, importància i intensitat de l’activitat de la dona en la cura en l’àmbit quotidià, que no té un caràcter institucional, però que ha funcionat molt bé durant segles i que cal atorgar el valor i reconeixement que es mereix. La presentació va anar a càrrec del Dr. Joaquim M. Puigvert, Director de la Càtedra Martí Casals i Vicerector de relacions institucionals, societat i cultura de la UdG.
