L’acte va tenir lloc el passat dissabte al Monestir, on Mall- Associació Guixolenca de Cultura i l‘Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols a través del Museu d’Història, convidaven a un especial homenatge.
Narcís Comadira, nascut a Girona, però vinculat des de petit a Sant Feliu, on passà molts estius de la seva infantesa. Així ho va escriure ell mateix en el pròleg que li va demanar el poeta Genís Cano per a un dels seus llibres “Gran xona ganxona”. Amb paraules del propi Comadira, “algú ha dit que la infantesa és la nostra verdadera pàtria i com que les vacances són l’època millor de la infantesa, bé puc dir que, com les passava a Sant Feliu de Guíxols, d’alguna manera Sant Feliu m’és pàtria. Una pàtria que ja no existeix tal com era però que és viva en la meva memòria”.
Més endavant seran alguns personatges relacionats amb a Sant Feliu que el lligaran cap a la ciutat: Gaziel i sobretot l’estudi de l’obra de Rafael Masó.
Des de fa uns anys, Narcís Comadira té residència a la nostra ciutat i hi passa llargues temporades. Per això sovint trobem referències de l’entorn guixolenc tant en els seus articles en diaris com l’Ara com en els darrers llibres de poemes.
Narcís Comadira (Girona, 1942) és poeta i pintor. També ha exercit altres disciplines artístiques o relacionades amb l’art, com la dramatúrgia, la traducció, l’article periodístic, la crítica literària, l’estudi de la història de l’art, l’arquitectura i la publicitat. Ha estat guardonat amb premis com el de la Generalitat de Catalunya, el Ciutat de Barcelona i el Nacional de la Crítica.
En l’homenatge, Josep Cullell, analitzà el Comadira assagista; Jordi Falgàs, historiador de l’art i comissari de l’exposició “Comadira, 50 anys de pintura” ens parlà del Comadira pintor i dibuixant; en darrer lloc, Toni Sala, s’adreçà al propi Comadira i al públic per comentar i sobretot per agrair-li que existeixin els poemes, les traduccions i la prosa narrativa de Narcís Comadira. Així com tenir la satisfacció de tenir-lo a Sant Feliu de Guíxols.
Seguidament, Geòrgia Bonell recità uns poemes dels dos darrers llibres recentment publicats, alguns amb referències a Sant Feliu. En darrer lloc, el propi Narcís Comadira ens llegia uns poemes seus i se sorprenia del públic nombrós.
Però no calia sorprendre’s: molts dels que varen assistir el passat dissabte saben que és un dels principals poetes catalans, un poeta ja clàssic tal com ja el va descriure Toni Sala, poeta que com a ell li agrada dir, forma part d’una cadena a qui ja acompanyen “els poetes que vénen darrere meu, els poetes que tenen deu o vint o trenta anys menys que jo i que encara escriuren en la meva llengua”.
