I després

DEL SANT FELIU SURER DEL S. XIX

Compartiu aquesta història

El mes de desembre de 2013 reproduirem un escrit de Rogeli Vancells que publicava el diari El Punt Avui que feia referència als avenços tecnològics en el sí de la indústria surera a Sant Feliu de Guíxols que anomenàvem “ Quan el progrés arracona l’home” (http://www.rsf.fm/?s=arracona+l%27home).
En els darrers dies s’ha publicat un altre escrit del mateix autor que ens torna a situar en el Sant Feliu darrer tram del segle XIX i què fa referència al cooperativisme que sorgia entre els treballadors del suro a la ciutat i a la comarca:
“Sense haver adoptat encara les veritables màquines i existint únicament les màquines de ribot o garlopa i uns senzills estris a mà, amb un reduït capital es podia instal·lar una petita fàbrica de taps. Era qüestió de dues o tres mil pessetes. Només havia de preocupar tenir prou diners per adquirir el suro en pannes. L’any 1886 apareixen a l’Empordà les cooperatives de producció surera, que van fundar alguns jornalers i preufetaires que van decidir emancipar-se i treballar pel seu compte. Entre l’element obrer, a més dels amants de la política –republicans federals—i anarquistes, hi havia també els enamorats del cooperativisme. Les cooperatives de producció tenien molts precedents a l’estranger.
El principal motiu de la creació d’aquestes entitats va ser donar feina als desocupats en temps de crisi, però atès el caràcter excessivament individualista dels obrers tapers, van fracassar, perquè en temps de prosperitat industrial els operaris aptes anaven a treballar a les altres fàbriques. Totes aquestes cooperatives van desaparèixer al final del segle; el nostre país productor no s’hi avenia. Per als més treballadors i estalviadors, l’ideal era emancipar-se econòmicament i posar la seva pròpia fàbrica de taps.
L’any 1890 es va crear a Sant Feliu una agrupació defensora de la indústria surera que va publicar la revista Suro-Tapera, dirigida per Salvador Alberch. També l’any 1898 va aparèixer La Guixolense i un bon estol de societats mutuals i casinos o “càtedres de tapers”, centres d’esbarjo i tradicions com els carnavals”

Rogeli Vancells Molinas

El més llegit

I després