El Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols acull la mostra de fotografies de la Primera Guerra Mundial, La Gran Guerra en imatges 1914-1918. Fons de l’Archivo General de Palacio, del 20 de gener al 27 de febrer.
L’exposició, produïda per l’Obra Social d’Unnim i el Museu d’Història de Catalunya i organitzada pel Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, presenta una selecció d’imatges procedents del fons de l’Archivo General de Palacio coincidint amb la commemoració del norantè aniversari de la fi de la Primera Guerra Mundial.
El fons de l’Archivo General de Palacio està format per prop de 4.000 positius arribats d’agències alemanyes, angleses i franceses, dels quals han cedit les 100 imatges més representatives tant per la seva qualitat com pel contingut històric o el dramatisme que se’n desprèn.
La primera guerra mundial esclatà arran de l’assassinat dels Arxiducs Francesc Ferran i Sofia de Hohenberg, hereus del tron austrohongarès, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia) i que es tancà amb l’armistici de l’11 de novembre de 1918 a Compiègne (França), després de més de quatre anys de cruentes batalles amb un balanç de gairebé deu milions de morts i sis milions d’invàlids.
Ara es compleixen els 90 anys del final d’aquella primera confrontació a escala mundial, anomenada la Gran Guerra, que va mobilitzar 70 milions de combatents i va tenir unes conseqüències polítiques, socials i econòmiques de tanta envergadura que encara avui condicionen la geopolítica del planeta.
La consolidació dels Estats Units com a gran potència, l’hegemonia marítima del Regne Unit i la desaparició de quatre grans imperis -l’otomà, l’alemany, l’austrohongarès i el rus- van ser els efectes més immediats.
Malgrat l’ampli abast dels conflictes, l’Estat espanyol va mantenir la neutralitat -declarada el 7 d’agost de 1914-, a banda dels gairebé 15.000 voluntaris de la península que van lluitar en els exèrcits contendents, sobretot en el francès.
A Catalunya, concretament, des del febrer de 1916 es va crear el Comitè de Germanor amb els voluntaris catalans, i a Madrid van funcionar dos organismes dedicats també a atendre les peticions humanitàries dels voluntaris i alhora dels combatents i dels països implicats. El més prestigiós va ser l’Oficina Pro Cautivos, amb seu al Palau Reial, creada per Alfons XIII en col·laboració amb la Creu Roja Internacional.
