El diari El Punt Avui informa que els tràmits judicials empresos en els darrers dies per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per fer valer els seus drets sobre la concessió maritimoterrestre de Costes a La Taverna del Mar, a la platja de Sant Pol, no van impedir ahir l’execució de la sentència judicial, que instava l’arrendatària, Mercè Pellicer, a deixar el negoci a disposició dels hereus de Josep Ensesa i Montsalvatge, que des del 2004 reclamaven la caducitat de l’acord d’arrendament subscrit amb Pellicer arran de la mort del seu marit. L’any 1985, Ensesa havia signat un conveni urbanístic amb l’aleshores alcalde, Josep Vicente, pel qual cedia al municipi la concessió del restaurant i els vestidors de bany, però el consistori no va inscriure la seva titularitat i, en conseqüència, la jutgessa reconeix encara els hereus dels Ensesa com a amos de la concessió. Però la plantilla actual de l’establiment, almenys d’entrada, anirà al carrer.
Pocs minuts després de les deu del matí, la comissió judicial va entrar al restaurant, mentre els 26 treballadors s’esperaven a la porta per entrar a treballar com qualsevol altre dia. Pellicer va cedir les claus als funcionaris judicials, que al seu torn les van posar a disposició dels hereus dels Ensesa. Durant prop de tres quarts d’hora, van fer inventari del mobiliari, l’equipament, les instal·lacions i el producte, com es desprèn de l’extinció del contracte d’arrendament d’indústria en funcionament, subscrit el 1995 entre els Pellicer i els Ensesa. Però després que marxés la comitiva judicial, tan bon punt els treballadors van fer el gest d’entrar al local, l’advocat dels Ensesa, Gonzalo Valero, els va dir que no podien passar, ja que eren “treballadors de la senyora Pellicer”.
(Nou litigi a la vista)
L’advocat dels empleats, Lluís Abelenda, admetia que “ha passat el que es preveia”, que la nova empresa no vulgui reconèixer els treballadors, però recordava que, “segons l’article 44 de l’Estatut del Treballador, en arrendaments d’indústries en funcionament, el nou empresari està obligat a subrogar la totalitat de la plantilla”.
Els empleats es van mostrar indignats amb el lock-out imposat pels nous responsables de l’establiment. El cap de cuina, Pedro Miguel López, hi treballa des del 1986 i defensava que han de tenir continuïtat. D’altres de més recents, com en Kalilu, pare de quatre fills i en el negoci des de fa 13 anys, es mostrava disposat a plantar-se a la porta cada dia des del matí fins al vespre si cal. De moment, Abelenda va citar tota la plantilla aquest matí a dos quarts de deu, amb un notari perquè deixi constància de la voluntat dels treballadors de continuar exercint els seus llocs de feina. El procediment es repetirà durant diversos dies, a la mateixa hora, perquè els Ensesa no puguin donar a entendre que hi ha baixes voluntàries.
Mentrestant, la ja exarrendatària, Mercè Pellicer, manifestava la seva preocupació pel futur dels seus antics treballadors. I criticava que els titulars de la concessió, com a mínim de facto, “vulguin el mobiliari, la cartera de clients, el prestigi i la imatge, però no la plantilla”. Pellicer encara no té decidit si emprendrà algun altre negoci vinculat amb l’hostaleria: “La vida continua, i el futur no el sé, però ara necessito temps per refer-me i pair el que ha passat”, se sincerava. Tampoc no volia valorar la possibilitat que el Suprem dicti la suspensió cautelar de la sentència, un cop executada, o la hipòtesi que l’Estat revoqui la concessió o la doni al consistori, que la reclama per posar a concurs el restaurant.
