El president de Gestiona Associació per l’Art & artistassinfronteras.es, Joan Gruart, dissabte va donar per inaugurada l’exposició Port Abric al Casino Guixolenc que es va acompañar de diverses actuacions a la terrassa de l’establiment.
Tot seguit fem la transcripció del discurs que va adreçar als presents.
“L’art es mor.
Si, si, … l’art es mor i els que l’estimem amb ell, poquet a poquet…
No ajuda gens els mals temps en què ens ha tocat viure, plens de dificultats, poca estima, més materialisme, poc corporativisme i algun terrorisme cultural, vingui aquest de l’Estat (presumptament clar) menyspreant, ignorant, i cada vegada més oblidant que l’embrió del progrés és la cultura i la creativitat, vingui aquest també de ciutadans que amb la seva actitud ajuden a poc als quals mantenim una resistència activista cultural, artistes de veritat, tossuts nosaltres, obstinats en anar cap endavant, a moure, a ajuntar, a unir, les nostres forces i saber fer en pro del benefici col • lectiu.
El poder de la col.lectivitat és el poder real.
A vegades tenim la sensació que tot s’enfonsa, d’estar a la intempèrie. Hem estat rigorosos, exigents. Una mica ingenus però amb el cap ben assentat.
La conjuntura actual no està per ” a fer volar perdius”.
La sort no es busca, de vegades es troba com a final d’un recorregut de treball ple de passió.
És veritat que ho tenim malament “no es juga amb el pa”.
La política, en lloc d’administrar l’economia està al servei d’aquesta i dels lobbies de pressió al servei aquests dels seus propis interessos.
Sí, som els “pagafantas” mentre ells fan un “simpa”.
A tots els navegants, als creadors de somnis, somiadors de justícies, i fabricants de somriures … “cal viure, cal seguir, cal compartir i cal unir-se!. Hem d’agrupar-nos i així aconseguir objectius que d’altra manera són difícils sinó estèrils. Aquest és l’esperit que volem transmetre des Gestiona Associació per l’Art & artistassinfronteras.es.
La cultura pot i ha de jugar un paper fonamental en el nostre present i en el futur de la nostra societat, per al desenvolupament econòmic i per a la inclusió social en aportar valors cohesius de: solidaritat, conjunt i aprenentatge.
Les polítiques culturals que apliquen les administracions públiques en aquest país no tenen objectius estratègics, són inestables, poc transparents i ineficaços per la falta de coordinació entre les diferents administracions.
Cal canviar formes, maneres, actituds i hàbits. Evidentment des de l’Estat però no oblideu que cada un de nosaltres també ja que és notòria la mandra, el desànim, l’egoisme, l’anar a lo fàcil i sense esforç.
Els canvis sempre s’han originat a partir d’idees de creatius, artistes i intel.lectuals.
Seria molt trist haver de dir ara que “ja queden pocs rebels”!.
Bon vespre a tothom!”
