Dissabte 22 de juny a les 19h es presenta a la Casa Irla de Sant Feliu de Guíxols el llibre de Jaume Fàbrega La cuina més exquisida de la Costa Brava. Els Tapers. La presentació anirà a càrrec de Manel Marzo-Mart.
Els tapers, els bocafins de la Costa Brava.
Els tapers tenien fama de gurmets. Tenien algun dia de lleure i constituïen per tant, una mena d’“aristocràcia” de la classe obrera (feien “xefles”, bevien xampany…). Alhora practicaven l’associacionisme en forma de casinos, cors, etc. i freqüentaven algunes tavernes com Cas Romagué o Casa Irla de Sant Feliu de Guíxols.
Gaziel- considerat el primer periodista modern de l’Estat espanyol- en el llibre “Sant Feliu de la Costa Brava” explica com era la vida d’un treballador del suro en l’època artesanal (fins al 1914). “Hi ha estadístiques que no menteixen, i aquesta n’és una: el taper només treballava, pel cap alt, uns 220 dies l’any. Això vol dir que, pel cap baix, en feia 145 de festa, molts més de la meitat dels que anava al treball. En una paraula: la mitjana de la setmana del taper era de 4 dies -dimarts, dimecres, dijous i divendres. Com que els dissabtes no feia gran cosa, o res del tot, ocupat en els preparatius del diumenge, i el diumenge el celebrava a tot drap, no pas com un dia de festa o precepte, sinó de platxèria integral, el dilluns al matí es trobava tan cansat que havia de reposar tot el dia: d’això en deia «fer dilluns»”. A aquest concepte també s’hi refereix Josep Pla. Per això les trobades de colles amb finalitats gastronòmiques era una cosa molt habitual i, sovint, també aplegaven els pescadors desenfeinats. No solament són bocafins- avui en diríem gurmets-, sinó que creen nous plats.
La cultura dels tapers-i taperes, ja que també hi havia dones-, a més, crea un nou concepte: el menjar per emportar (pesques salades, bàsicament). Però a Sant Feliu es fa un pas més, i venen plats cuinats: Peixopalo amb patates- d’on sortirà el Niu, el plat més barroc d’Europa-, bacallà, escudella…
Jaume Fàbrega en aquest llibre explica, per primera vegada, aquesta cultura gastronómica dels tapers, potser el col·lectiu obrer més refinat d’Europa. S’endinsa també en a la cultura del suro arreu del món, el vi i el xampany… Transcriu amb cura les seves receptes i el seu entorn sociològic i cultural.
