I després

El Casino dels Nois entre els escollits com a joies modernistes d’Enciclopèdia Catalana

Compartiu aquesta història

Enciclopèdia Catalana acaba de publicar el llibre Les joies del Modernisme Català, obra dirigida pel Dr. Francesc Fontbona que conté l’estudi de diverses “joies” de l’arquitectura modernista a Catalunya entre les quals s’hi troba el Casino dels Nois de Sant Feliu de Guíxols (1888-1902), de General Guitart. Entre altres obres destacades l’acompanyen altres com d’indústries artístiques de Francesc Vidal (1884), l’estudi dels germans Masriera Manovens (1884), la casa Bruno Cuadros (c. 1885) i la casa Pia Batlló (1891-1896), totes elles de l’arquitecte Josep Vilaseca, la casa Heribert Pons (1907-1909) d’Alexandre Soler o La Rotonda (1906-1918) de Salvador Andreu.

Apunt històric

D’aquest emblemàtic edifici, en el llibre Sant Feliu de Guíxols: Imatges per a la història, de Quim Bigas i Àngel Jiménez es destaca que el casino dels nois – de La Constància, oficialment- és l’únic edifici que, com a estatge social original, ha restat en peu al Passeig, com a testimoni excepcional del moviment associatiu cultural del passat de la nostra ciutat.
Els socis de tots els casinos tendiren, imitant la burgesia de finals del vuit-cents, a fer-s’hi també el seu local social, al Passeig.
A poc a poc han anat desapareixent tots aquests edificis, llevat del que encara podem veure en les fotografies antigues i modernes, obra de l’arquitecte General Guitart, i construït en diferents fases a partir de 1889. El dels Nois, ha fet bo el seu nom oficial –la constància -, en arribar físicament íntegre –per bé que molt desmillorat- fins als nostres dies.

General Guitart

En referència a General Guitart i Lostaló Barcelona, 1859 – 1926 extraiem de les diverses biografies, algun apunt que explica que fou ajudant d’Elies Rogent i professor de fusteria i mobles (1892). Exercí alguns anys la secretaria a l’escola de Llotja. Formà part de la primera junta directiva del FAD (1903). Fou arquitecte municipal de Sant Feliu de Guíxols, féu un pla general de reforma urbana (1897) i diversos edificis notables com l’asil Surís(1904). A més realitzà el projecte del passeig de Guíxols, continuació del de la Mar, el qual compta amb edificis com el Nou Casino La Constància (Casino dels Nois), o la Casa Patxot (1920). També féu obres a Alella, Palafrugell i Santa Perpètua de Mogoda (casa de la vila, 1892) entre altres.

 

El més llegit

I després