I després

EL DEBAT VIST PER “EL PUNT AVUI”

Compartiu aquesta història

El diari El Punt Avui publica la crònica del debat celebrat aquest dimecres al teatre-auditori de Sant Feliu, amb l’assistència de 280 persones, que varem oferir en directe i que va moderar el periodista del rotatiu gironí, Pau Lanao:
“Com era d’esperar, els problemes de trànsit i aparcament a la zona del passeig de mar van ocupar una bona part del debat. “Fa 20 anys que parlem del mateix”, va assegurar J.M. Muñoz, del PSC, “i espero que sigui la darrera vegada que surti”. Curiosament, tot i les discrepàncies aparents, que si subterrani, que si caixa, en el fons tots els candidats van estar d’acord, com va manifestar Pere Albó, de MES, que hi ha un problema i que cal solucionar-lo i tots es van definir per la participació ciutadana a l’hora d’escollir el projecte. Joan Alfons Albó, de CiU, va assegurar que el passeig és el gran tresor de la població i que cal treure els vehicles però que aquests s’han de posar en algun lloc, ja que la gent no va precisament a Sant Feliu en autocar.
Mentre que Abraham Rodríguez, del PP, es manifestava a favor del pàrquing subterrani pel menor impacte que tenia, el candidat d’ERC, Jordi Vilà, acusava la dreta espanyola i catalana de voler cimentar-ho tot. Carles Motas, de T SF, va acusar CiU de voler utilitzar diner públic per a una obra que aniria a mans d’un empresa privada. “El front marí”, va assenyalar el candidat del PSC, “és l’element diferencial de Sant Feliu i cal cuidar-lo i treure el circuit de cotxes que hi ha instal·lat”. José A. Rodríguez, de TUG, no va voler entrar en el tema de l’aparcament assegurant que l’Ajuntament no els donava informació, mentre que Jordi Lloveras, de Guanyem Guíxols, es va mostrar absolutament en contra de l’aparcament i va dir que ells tenien un projecte diferent per solucionar el trànsit. M. Elena Delgado, de la CUP, va denunciar que l’Ajuntament preveia gastar 1,8 milions dels fons públics en un projecte que gestionaria una empresa privada.
En el tema d’infraestructures hi va haver altres acords com ara la necessitat del nou IES Sant Telm o la consolidació del museu Thyssen.
El debat es va iniciar amb els efectes i les possibles solucions a una crisi que, segons J.A. Albó, a partir del 2014 ha iniciat un punt d’inflexió. Pel que fa a les ajudes dels serveis socials, va deixar molt clar que més del 50% van anar destinades a gent nascuda a Sant Feliu. Motas va reclamar eines perquè les empreses puguin prosperar i es va fer la pregunta de si els ciutadans estaven millor avui que fa 5 anys, a la qual va respondre amb un contundent no. Per Muñoz, la crisi l’ha patit la gent, mentre que per l’administració ha estat una excusa per desmantellar els serveis públics. Vila va assenyalar que la crisi havia vingut per quedar-se i que l’Ajuntament havia mantingut una actitud passiva davant les dificultats. “No es pot elaborar un pla d’ocupació local copiant exactament el de Terrassa. Com a mínim podien haver polit les faltes d’ortografia”, va assegurar amb ironia. El candidat del PP va afirmar que els ciutadans ja no poden pagar més i que cal la col·laboració entre el sector públic i privat. Pere Albó va recordar que des del 2007 es van fer esforços per mantenir sanejats els comptes municipals i que s’ha aconseguit sense deixar de donar cap servei bàsic tot i que els deuen 6 milions entre l’Estat i la Generalitat. Mentre que la CUP va dir que vol enfortir la regidoria de Serveis Socials, el senyor Lloveras es va preguntar si es pot confiar en la gent dels partits que han dut a terme les retallades i J. Rodríguez va insistir que als infants i la gent gran se’ls ha deixat de banda.
Respecte a la posició dels diferents grups en el procés sobiranista, poques sorpreses i tothom va repetir el discurs previst, ja fos la defensa d’un nou estat al gust de cadascú, la posició federalista, el no a la independència o la preferència pels temes municipals. Vilà va retreure a la resta de candidats la poca passió que els despertava un tema, segons ell, molt important i Alfons Albó li va respondre que aquí no sobra ningú ni tan sols els que pensen diferent d’ell.

El més llegit

I després