En la darrera edició de la revista del Baix Empordà es publica un reportatge en què es fa referència a l’escultura del “Drac de Can Canals” en què s’apunta que “és un element que forma part com se’l coneix popularment a Sant Feliu de Guíxols, no trobava un espai on repenjar-se després de l’enderrocament de l’edifici que feia cantonada a la confluència del carrers de Sant Antoni i Major.
Es va convertir en un element que personalitzava l’espai i al qual. els turistes i amants del modernisme, no paraven de fotografiar conjuntament amb altres edificis d’aquest estil arquitectònic com la veïna farmàcia Ruscalleda o la propera Casa Patxot, actual Cambra de Comerç entre altres.
Posteriorment, després de diverses reformes i canvis d’activitat que varen provocar la desaparició de la decoració modernista en favor d’arquitectures “modernes” basades en les arestes i molt poca substància, va donar nom a l’Hostal del Drac al qual també va sobreviure fins que una darrera construcció no el contemplava com a part de la seva identitat i, sortosament, va acabar en els magatzems municipals que, amb el temps li havia de trobar una ubicació més o menys continuada.
Actualment s’ha ubicat, se suposa que definitivament, al final del passadís d’una de les ales de la tercera planta del Monestir Benedictí de Sant Feliu de Guíxols on s’ha restaurat, ancorat a la paret i reposat la forca que li mancava.
Fins aquest trasllat va hivernat una bona temporada fins que es va traslladar a l’entrada del Monestir però, la remodelació de l’espai per a la nova oficina de turisme, el va tornar a enviar al rebost fins que, sortosament, va poder recuperar la verticalitat a través de la direcció i dels tècnics del Museu d’Història de la Ciutat.
Ben a prop, la complementa una petita rèplica de la botiga que presidia des de principis del segle passat, la confiteria que regentava la vídua de Josep Canals.
Segons consta en el text que acompanya a la maqueta, “l’any 1904, l’antiga confiteria va modificar la seva imatge. Amb un disseny modernista del mestre d’obres Pere Pascual i Baguer, aquest comerç va ser reformat. El seu segell d’identitat, marcat pels artesans Francesc Carreró i Enric Querol, seria el formidable animal fantàstic que presidia la cantonada de l’edifici, obra de l’escultor Lafarga que estava casat amb la germana de Josep Canals.
De fet no és un drac sinó que, iconogràficament és un griu o grif, animal mitològic de cap i ales d’ocell rapaç i cos de lleó”.
