Mantenir-se durant 17 temporades jugant en una categoria competitiva com la tercera divisió no ho poden dir molts futbolistes. En el matx que enfrontava l’Ascó amb el Palamós, en la darrera jornada de tercera, el porter del conjunt palamosí, Joan Bayona, va assolir la xifra no menyspreable de 400 partits de lliga en el futbol amateur, segons informa el diari El Punt Avui. D’aquests enfrontaments oficials, el de Sant Feliu de Guíxols n’ha disputat 290 amb el club de la seva vida, el Palamós, 50 amb el Palafrugell, 42 amb el Guíxols i 18 amb el Sant Marcial, que durant la temporada 2002/03 era el filial del Logroñés. “Estic orgullós i content d’haver arribat als 400 partits oficials, però tampoc és una cosa que esperava o tenia al pensament. El que més bé em fa sentir és haver pogut jugar tants partits (290) amb el Palamós”, explica el mateix protagonista, Joan Bayona.
El jugador format a les categories inferiors del Palamós és tota una institució en el conjunt empordanès. Bayona va pertànyer a la primera plantilla palamosina des de la temporada 1997/98 fins a la 1999/2000. Després de quatre temporades a cavall del Palafrugell, el Guíxols i el Sant Marcial, la campanya 2004/05 va retornar al Palamós per quedar-s’hi fins a l’actualitat –suma deu temporades consecutives–. “Quan em pregunten de quin equip sóc, sempre contesto que del Palamós, i després del Barça. És el club que porto al cor i m’estimo més. En aquests anys em quedo amb totes les amistats que he fet, els entrenadors que m’han ensenyat, jugadors que m’han impressionat, etc.”, comenta el porter, que ja fa dues temporades que lluita per un lloc en l’onze amb Martí Bartrina. La competència amb el jove porter ha impedit a Bayona arribar als 400 partits amb anterioritat però, tot i tenir 34 anys, no perd l’energia per continuar sumant. “N’he passat de tots colors. No queda cap altre remei que adaptar-te a les circumstàncies ja que decideix l’entrenador. Com a capità intento ajudar l’equip, i amb els problemes que hem tingut en l’inici d’aquesta campanya encara amb més raó”, sentencia.
