El dia 1 de gener excepcionalment no surten els diaris, les emissores funcionem amb programes enllaunats i pilots automàtics i a les redaccions dels grans mitjans només hi treballen equips amb serveis mínims però la notícia del nen de Sant Feliu perdut a Camós va mobilitzar a tothom i les xarxes socials i els diaris digitals es varen inundar de missatges angoixants durant les hores que el nen restava perdut en el bosc, per passar a un esclat d’alegria sense precedents des del minut zero de la seva localització.
L’imaginari d’un infant desemparat passant la nit al ras en una zona molt boscosa i el supòsit de la desesperació dels pares davant d’aquesta situació, provocava una sensació d’impotència que multiplicava el neguit dels qui seguien la informació a través dels mitjans i de les xarxes socials.
Els mitjans desplaçats al lloc de la desaparició necessitaven mostrar la imatge del petit supervivent per segellar documentalment el que era el succés més destacat que tancava un any i n’obria un altre amb un final feliç.
Després, tothom escrivia el relat i enviava la seva crònica dels fets a les seves redaccions respectives, treballs que ens hem dedicat a consultar el dia després.
De tots els articles i entrevistes que s’han publicat ens ha semblat que és interessant reproduir una peça que la periodista Marta Rodríguez ha afegit en el seu article en el diari El Pais que fa referència a les dues persones que varen trobar a en Jordi força més lluny d’on se l’estava buscant, Aquest és el relat:
“L’alegria ha arribat sobre les 13.30 hores de la mà d’un veí de la zona i del seu fill, Josep i Josep Maria Ribas. Venien de Banyoles i pretenien afegir-se al dispositiu de cerca. En un primer moment els Mossos no els han deixat pujar el camí que portava a Can Serrallonga, però després d’ensenyar la seva tarja censal que acreditava que vivien a la zona, els han permès l’accés. Han anat la seva casa, Mas Ventós, a uns 1.500 metres de Can Serrallonga en direcció oest, i han deixat el cotxe.
Han començat a buscar en direcció sud-oest, “tenia la sensació que havia d’estar per allà, no podia haver anat a molts més llocs”, assegura Josep. A uns centenars de metres de la casa han escoltat una mena de gemec que han atribuït inicialment a un gat. Seguint el soroll, han deixat la carretera i s’han endinsat en ple bosc de quatre grapes a través d’uns arbustos. “Fins que hem sentit “papa” no sabíem si podia ser el nen o un gat”, ha explicat Ribas. Finalment, el seu fill Josep Maria, de 38 anys, pare d’una nena de la mateixa edat i metge de l’Hospital Trueta l’ha localitzat. S’havia desviat d’un camí i havia caminat de quatre grapes pels matolls caient per un petit desnivell i els experts calculen que potser es podria haver quedat dormit allà mateix ahir a la nit. “Ha estat un miracle”, insisteix Ribas, “ha estat un cúmul de casualitats, si no, no l’ hauríem trobat”. Segons ell, poca estona després el vent ha canviat a ponent, la qual cosa significa que bufa més fort i hagués fet impossible sentir el gemec del petit. Notablement emocionat i amb la veu entretallada, Ribas ha definit l’emoció que li havia causat trobar a Jordi com “el millor que he fet en la meva vida, una sensació com quan va néixer el meu fill, no ho oblidaré mai”.
En localitzar-lo han començat a cridar, però ningú els sentia. L’equip de rescat més proper havia arribat a uns centenars de metres d’aquest punt, però encara no ho havien pentinat. Amb les mans tremolant i amb dificultat per expressar-se en Josep ha trucat al 112 i a Can Serrallonga els ha comunicat que tenia al petit i estava en bon estat. No portava ni calçat ni mitjons i tenia la cara ensangonada per les esgarrapades dels matolls. No parlava ni plorava, -estat que es podria atribuir a una lleu hipotèrmia- i estava una mica deshidratat però es va abraçar als seus salvadors. Sí va dir tenir gana i set. El seu pare es va reunir amb ell i els sanitaris, després de guarir-li les petites ferides, el van traslladar fins a Can Serrallonga on l’esperava la seva mare. Reunida tota la família, i després de prendre’s un suc i un croissant, ha estat traslladat al Trueta en ambulància perquè li fessin un control a fons.
Finalitzat el dispositiu, bombers, Mossos, voluntaris d’ ADF, Protecció Civil, veïns, amics, i tots els que han seguit la cerca, malgrat estar dempeus i passant fred durant gairebé 20 hores, abandonaven el lloc amb un somriure en la cara i la sensació de que les coses s’havien fet bé i “els havia somrigut la sort”.
