El Ple de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va aprovar dijous una proposta de reconeixement oficial sobre el greuge que va fer l’antic Ajuntament franquista guixolenc al seu ciutadà il·lustre Rafael Patxot i Jubert.
En la línia d’altres accions promogudes en els darrers anys, els diferents Ajuntaments de la democràcia han fet diverses actuacions per al reconeixement i homenatge de les víctimes de la repressió franquista en totes les formes en què es produí: exili, empresonament, penes de mort, depuracions, camps d’extermini i batallons de treballadors. També s’ha recuperat la memòria de guixolencs notoris com Josep Irla i Bosch (president de la Generalitat a l’exili), Felip Calvet, així com l’alcalde republicà Francesc Campà i Viarnès, afusellat amb altres guixolencs al cementiri de Girona.
Seguint aquesta dinàmica, l’actual consistori vol reparar el greuge sofert per Rafael Patxot i Jubert, ciutadà il.lustre, profundament catalanista, pioner en la meteorologia i un dels més grans mecenes que ha tingut la cultura catalana. Per tancar l’Any Patxot, que ha commemorat el 50è aniversari de la seva mort, i ha fet circular l’exposició “Patxot, mecenes, científic… l’home”, l’Ajuntament vol tancar també a títol institucional aquest homenatge, reparant aquests greuges.
Durant el procés de depuració feixista, Patxot fou jutjat i condemnat a causa del seu catalanisme en aplicació de la Llei de 9 de febrer de 1939 de responsabilitats polítiques. Va patir el règim, i Rafael Patxot va mantenir voluntàriament un exili a Suïssa per poder ser un home lliure. Tot i així, el seu humanisme i l’estimació per Catalunya el van motivar per continuar la seva obra de mecenatge.
Després de la Guerra Civil, el Comitè de Guerra de Sant Feliu (FAI) va ocupar les cases de Patxot, situades a l’alçada de la Rambla del Portalet, i hi va instal.lar tropes franquistes. Després, els immobles van ser ocupat per oficines de l’Ajuntament provisionals, ja que l’edifici consistorial havia estat destruït pels bombardejos de la Guerra. A través del seu advocat, Patxot va iniciar un llarg procés judicial. Totes les sentències van ser favorables a Patxot, i totes instaven al retorn de les finques, però l’Ajuntament d’aleshores va realitzar nombroses accions dilatòries per endarrerir al màxim el retorn de les finques al seu legítim propietari. Van ser recuperades al 1951, catorze anys més tard. Aquest és un dels greuges que l’Ajuntament d’ara vol esmenar.
Per aquest motiu, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols actual va proposar al ple els següents punts:
“1. Reconèixer públicament els greuges infringits al Sr. Rafael Patxot i Jubert per l’Ajuntament franquista.
2. Fer la reparació moral dels greuges patits en un període històric trist i dolorós per als defensors de la democràcia i les llibertats dels catalans.
3. Trametre a la família Patxot aquesta declaració i expressar la voluntat del consistori de refer els ponts d’unió amb la ciutat.”
Foto: Casa Patxot (actual Cambra de Comerç), quan era utilitzada com a ajuntament després de ser ocupada per la força.
El llibre “Franquisme i represió” apuntava en el peu de foto: “Els regidors Francesc Castelló i Salvador Agulló sortint amb la imatge de la Verge de Fàtima de la casa Patxot, seu de l’Ajuntament, el 9 d’octubre de 1949 durant els actes de la Santa Missió”
Procedència: Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Anna M. Agulló. Autor desconegut.
