Es va acostant 18 de novembre, data de la representació de “Dansa d’agost” al Teatre-Auditori Narcís Masferrer, a càrrec de La Perla29, espectacle de teatre professional emmarcat dins del Guíxols Escena de Tardor de Sant Feliu de Guíxols.
Una de les actrius d’aquesta aclamada obra, Marta Marco, ha accedit a la nostra petició d’entrevistar-la per tal de que ens avanci alguns detalls:
Com podríem definir aquesta obra?
“Dansa d’agost” és un retrat d’Irlanda, d’unes dones que viuen en un poble real que es diu Glenties i de fet Brian Frield, que és l’autor, s’inspira en les seves tietes, en la Irlanda del 1936 on va van viure en una casa molt petita, en un món molt tancat, on unes germanes intenten sobreviure perquè, de fet, viuen soles i una d’elles ha tingut un fill fora del matrimoni amb un bala perduda i diguem que elles s’han anat tancant en aquest món irlandès on està mal vist tenir un fill en aquestes circumstàncies i s’han quedat per vestir sants.
Podríem trobar alguna similitud amb alguna obra de referència que puguem conèixer?
Si, es podria dir que vindria a ser una mena de la casa de Bernarda Alba a la irlandesa però amb molta més alegria i lluminositat. Tal i com explica el títol “Dansa d’agost”, que de fet l’original és “Dancing of Lughnasa”, la Lughnasa són les festes que es feien quan els camps es sembraven i es feia la collita. Diguem que hi ha molta més alegria perquè Brian Frield hi posa tota la dansa i la música i tots els personatges que en algun moment o altre ballen, s’expressen a través del ball.
Hem d’entendre que la trama dramàtica no té a veure amb una mala relació entre elles?
No és el cas, les germanes intenten tirant endavant en aquest món, on les esperances són poques, on cada vegada la revolució industrial està arribant al poble i, per tant, hi perden la feina, els diners i hi malviuen, malgrat que ho intenten positivitzar i tirar endavant plegades. I és molt bonic veure l’amor i les diferents relacions entre elles.
Doncs en quin punt podríem dir que l’obra fa un gir?
Amb l’arribada del pare Jack, que és el fill pròdig que arriba després de tota una vida a l’Àfrica, on hi feia de missioner, i contraposa aquest punt cultural de les danses rituals africanes i dels déus a tota una mena de cultura catolico-irlandesa que es viu a la casa i, per tant, és un contrapunt molt gran. Elles es trasbalsen molt perquè també és algú amb qui s’han emmirallat sempre, que arriba a un punt desorientant i aquest perfil de personatges masculins les influencien.
Més personatges a destacar?
Per exemple el nen petit, en Michael, que és el fill de una de les germanes i que, a més, és el narrador. Va fent una mena de flashback i Brian Frield utilitza aquest recurs que és preciós presentant el futur dels personatges quan estan vivint el seu present.
Així doncs, el públic té molta més informació de la que tenen els personatges. I després hi ha en Jerry, el pare del Michael, el bala perduda que quan apareix a la casa les revoluciona, com seria el cas de “Pedro el gitano” en l’obra de Lorca.
Per tant, hi ha alguna cosa que ens transporta al món irlandès però que ens pot ressonar moltíssim. Podem veure a les nostres tietes, les nostre àvies, tota una generació que viu en la misèria, en la guerra i en el tancament del poble.
*Venda anticipada a l’Oficina de Turisme , a www.codetickets.com i a la taquilla del teatre des d’una hora abans de la funció.
