El passat divendres l’equip de govern aportava dades sobre la proliferació de pisos turístics arreu de la ciutat, una oferta que permet veure famílies d’estiuejants en zones del centre, i de més perifèriques, un complement que ha crescut exponencialment i que ha disparat l’oferta existent, tenint en compte les poques places hoteleres (no arriben a 1.500) de la ciutat en la temporada estival, en comparació amb altres poblacions de la Costa Brava.
El regidor de turisme, Salvador Calabuig, aportava als mitjans dades aproximades de la situació actual: “entre habitatges de segona residència i els que estan donats d’alta com a habitatge d’ús turístic legal, som dels que tenim un percentatge més alt. Aquest és el resultat d’una campanya que varem iniciar conjuntament amb l’Associació d’Habitatges Turístics fa uns tres mesos i ens ha anat bé perquè els propietaris s’han conscienciat que pagant una taxa, que no arriba als 250 euros l’any, estan dintre de la legalitat. Actualment estem sobre els 800 i s’estan fent una quinzena d’altes per setmana, com a mínim”.
Calabuig considerava la dada com a positiva i afegia que, des del moment que es donen d’alta, qualsevol problema que es pugui produir obté una resposta directa i immediata dels Mossos d’Esquadra, ja que el propietari perd la potestat de la responsabilitat d’habitatge privat en favor del cos policial que hi pot accedir en cas de necessitat.
El regidor declarava que “Sant Feliu compta amb uns 18.000 habitatges dels quals, una mica menys de la meitat són de segona residència” i feia una comparativa amb Platja d’Aro, “que en té 4.000 dels veïns i 18.000 de segona residència”. També aportava dades de Lloret de Mar, d’on deia que, “mentre aquí es paga pels pisos d’ús turístic 230 euros anuals, a Lloret es pot arribar a 6.000 euros, una mesura que va en favor de l’ocupació de les moltes places hoteleres que pot oferir”.
Afegia que, malgrat que ho han intentat, no poden aconseguir, de forma oficial, dades de l’ocupació d’aquest tipus però calcula que “estarien entre les 3.000 i les 4.000 persones i, a més, s’haurien d’afegir els que lloguen els segons residents que fins ara no han declarat que els hi donen aquest ús, una infracció que pot comportar una sanció d’entre 4.000 i 5.000 euros per part de la Generalitat”.
