Aquest dissabte a l’Espai Port es podrà contemplar un espectacle vistós i exitós de la companyia que porta el nom d’un dels ballarins contemporanis més arriscats i compromesos. Estrenada per primer cop al Teatre de l’Òpera de Gènova l’any 1994, Fuenteovejuna és sense cap mena de dubte un dels grans ballets del segle XX. Ara, malauradament sense Antonio Gades, cal agrair infinitament l’esforç de la fundació que porta el seu nom per reunir la companyia i recuperar una obra de bellesa formidable que Gades va idear en la seva etapa de maduresa, quan ja havia recollit els èxits extraordinaris de Bodas de sangre, Carmen i Fuego.
Amb el flamenc i altres cants i danses folklòriques de diverses regions espanyoles i un treball intens amb tots i cadascun dels intèrprets, Gades va saber dotar el seu muntatge del caràcter profundament coral que tracta un tema tant vigent com el de la solidaritat com a única arma per combatre els abusos de poder.
La peça està basada en la comèdia homònima de Lope de Vega, una obra dramàtica molt allunyada de les fonts que solen inspirar els treballs de dansa espanyola i de flamenc, inclosos els de el propi coreògraf.
En ella, escrita entre 1612 i 1614 a partir d’un fet històric, publicat amb anterioritat en la Crònica de les tres Ordenes Militares de Redes y Andrada, on s’explica com un poble sencer de l’alta Andalusia, Fuenteovejuna, es rebel·la contra els abusos perpetrats per un noble, el Comendador de la Orden de Calatrava Fernán Gómez de Guzmán, i acaba per ajusticiar-lo.
Quan els Reis Catòlics, Isabel i Fernando, envien a un jutge per aclarir el cas, ni sotmetent als vilatans a les pitjors tortures, aconsegueix que denunciïn al culpable, ja que tots, amb una sola veu, assumiren la mort del noble i la responsabilitat del seu destí.
