Que el Club de Mar va esdevenir un dels “pelotazos” urbanístics del franquisme no és cap novetat. Com denunciava Iniciativa per Catalunya (ICV EUiA) en una moció presentada al Ple de març, és la mostra de l’apropiació d’uns quants propietaris en perjudici de diverses generacions de guixolencs i de visitants d’un espai públic a canvi del gaudi d’uns pocs beneficiats pel règim i, és per això, que demanava el suport a les institucions i del Síndic local que estan treballant alliberar l’espai.
Durant més de tres dècades aquest grup de beneficiats, la majoria de temporada estiuenca, han anat esquivant el retorn a la Ciutat de les zones públiques annexionades tant pels canvis de governs de la Generalitat i central a més de la parsimònia judicial que, en els casos que ha emès sentències contràries, han utilitzat la presentació de recursos com anestèsia de gran efectivitat.
L’Ajuntament està molt molest per les darreres accions en les quals s’havia acordat revertir la situació de la forma més natural possible. Una sentència recent imposava una sanció econòmica pel tancament del pas del camí de ronda i obligava a obrir el pas i a enderrocar la paret que separa l’edifici amb Can Rius i a fer desaparèixer una tanca que es troba a la part alta del mirador i de l’antic niu de metralladores.
Una vegada més es va intentar guanyar temps adduint que “per motius de seguretat i per evitar robatoris” es donés un marge de temps abans de realitzar l’alliberament dels passos però sembla ser que no ha estat res més que una altra escaramussa per guanyar temps i han presentat un enèsim recurs per tornar a adormir les accions de la administració.
Però aquesta vegada tot apunta que l’estratègia no funcionarà ja que les nostres informacions apunten a que, des de la Generalitat, es desestimarà el recurs i el camí s’obrirà immediatament per als ciutadans i, si no ho fan els propietaris, actuarà l’Ajuntament de forma subsidiària.
L’alcalde, Joan Alfons Albó, es mostrava indignat i traït per la propietat després de les negociacions que apuntaven a una acció coordinada amb la propietat i ha declarat a Ràdio Sant Feliu que estan tips d’aquesta juguesca perversa i que les accions no s’aturaran amb l’obertura del camí atès que s’estan utilitzant com a privats uns amarratges públics d’embarcacions que també han de ser alliberats de lús privat així com l’enderrocament d’una caseta.
I encara anava més enllà quan declarava que, en envair la línia maritimo-terrestre, el govern central va resoldre posar límit a la concessió per l’any 2018 i que, vistos els comportaments de la propietat, l’Ajuntament no defensarà una hipotètica amnistia de la construcció que es va plantejar com un hotel i que els gestors de l’època varen permetre que esdevingués un bloc d’apartaments que va sepultar elements d’interès local com la font de Sant Elm entre altres.
